El passat 1 de febrer la
Gabriela, la Llum i en Martí van iniciar una vaga de fam per la Pau a
Palestina, a la seu de Migra Studium (Palau 3, Barcelona)
Un gest difícil d’entendre
en el món en què vivim, en què ens costa tantíssim renunciar a res. I un gest
que pot semblar inútil. El govern israelià, que no té cap escrúpol a matar
milers de civils, com no n’ha tingut cap prèviament a maltractar la població
palestina, no s’aturarà per una vaga llunyana de tres persones.
Amb tot crec que hi ha
elements del seu gest que fan pensar.
En primer lloc, la
trajectòria vital de tots tres, activistes a favor de la Pau de fa molts i
molts anys. Martí Olivella, Gabriela Serra i Llum Mascaray no practiquen una
militància oportunista o de postureig. Ben al contrari. En totes les seves
causes sempre hi han posat el cap, el cor, la hisenda i el que faci falta.
No fa gaire un bisbe em
deia que quan visitava una escola i se celebrava una festa per la Pau sempre es
preguntava com deurien resoldre, infants, pares i mestres, els conflictes del
dia a dia, més enllà del sucre que destil·lava l’activitat en si mateixa.
Perquè en aquest “com” quotidià tan senzill, que sovint ens sembla de poc
recorregut, es resol -o s’aprèn a resoldre- la nostra manera d’abordar les
situacions no volgudes, violentes, doloroses. Algunes fins a l’extrem.
L’altra qüestió és fins on
estan disposats a arribar els activistes en la seva vaga. Amb molta senzillesa
responen que els professionals de la salut que els acompanyen en marcaran la
fi: cap intenció de morir en l’intent. La vaga és un dejuni, i un signe
d’empatia amb tots aquells palestins que cada dia passen fam i set. Fam
d’aliments, i també de poder menar una vida en pau. I set de justícia.
Quant als objectius,
naturalment que voldrien que Netanyahu i el govern israelià aturessin la seva
ofensiva. Però s’han marcat objectius més modestos i més, relativament, fàcils
d’assolir: que el govern espanyol faci complir la seva pròpia llei, que prohibeix
vendre armament a països en conflicte i/o amb actuacions de genocidi. I que
Espanya doni suport a la iniciativa de Sud-Àfrica contra Israel per genocidi a
Gaza davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU.
Compten amb el suport
explícit de moltes entitats, entre les quals n’hi ha quatre d’especialment
rellevants:
- la Comunitat Palestina de Catalunya
- l’Associació catalana de jueus i palestins - Junts
- la Fede. Organitzacions per a la Justícia Global
- el Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Qualsevol persona,
qualsevol organització pot expressar-hi el seu suport. La mena de suport que
valoren més, és clar, és la que va acompanyat d’algun gest. Ells en proposen de
tres menes:
Durant la vaga de fam,
organitzar xerrades i dejunis i fer arribar una allau de cartes directament el
Ministre d’Afers Exteriors (aquí
hi trobareu un model)
Ara i sempre, participar en
les organitzacions i en les manifestacions que es convoquen per la pau (a la
seva plana web
(https://vagadefamperpalestina.cat/) podreu trobar-hi agenda i propostes
concretes)
Fer objecció fiscal, que no
és escaquejar-se de la renda (pagues el mateix) sinó destinar el percentatge
dels pressupostos que té finalitats militars a projectes solidaris i
pacifistes.
Us recomano que visiteu la
seva plana web. Val molt la pena. I que llegiu el seu manifest.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada