dissabte, 9 de juny del 2007

Retrat trist d'un Sant Jordi assolellat

Corre, corre, plega ja de la feina que és Sant Jordi! S’ha de respirar i viure l’ambient del carrer, la gentada que baixa i puja, s’atura a les paradetes i demana la rosa –“La més bonica que tinguis, eh?”- i fulleja els llibres abans de triar i fa cua per pagar. Anem a la Plaça de la Vila, vaja, només hi ha una minúscula paradeta amb uns pocs llibres, la gent no hi fa rotllana precisament. Anem cap a la rambla passant pel barri antic, vaja, ni roses ni llibres, bé, sí, la floristeria de la rambla. Gent? La de qualsevol altre dia. Ui!, sento xivarri, som-hi! Ah, és clar, estan aquí, una paradeta d’un partit i LA paradeta de LA llibreria sí, som 67.000 habitants i 1 llibreria pròpiament dita. Quin ambient, eh? Igual en aquesta hora que gairebé tothom ha plegat hi ha 300 persones, potser n’hi hauran passat un miler en tot el dia! Què fem, ens quedem? Sembla que després faran alguna cosa, hi ha un escenari. Sí, és clar, ens quedem, on hauríem d’anar, fora d’aquí sols és 23 d’abril, però no és Sant Jordi. L’actuació ha estat bé, oi? Sí, tornem a casa. Sí, tornem. Ui!, sembles trista. Sí, estic profundament entristida. A Viladecans, al meu poble, sols el sol ha escalfat els carrers avui, com cada any, com el proper.
Maria Victòria Herrero