dilluns, 9 de juliol del 2007

Viladecans, pur exotisme

Negra nit. Sortim de sopar a casa d’una amiga. Al carrer Pere Masallach. Gairebé hi ensopeguem: una serp d’un metre i escaig de llarg, tan espantada com nosaltres. L’esglai no m’impedeix trucar a “la urbana”, pròpiament la policia local. Primera reacció del cos: no tenim personal especialitzat en la cacera d’animals. Entenc que no vénen.
Escàndol amb les companyes. Nova trucada, aquesta vegada amb veu més decidida. I resposta digna d’Indiana Jones: Venim. Ara.
I, ràpidament, vénen dos cotxes. Això sí, amb les mans ben buides, per iniciar la cacera (si almenys tinguessin el punxó del mossos!). Una veïna anima el personal des de la finestra i els tira una capsa de sabates. La bèstia hi és introduïda. Els “polis” fan uns forats a la capsa perquè la serp pugui respirar i se’n van amb el trofeu damunt dels genolls. Qui diu que a Viladecans no som exòtics! Tot i així una aventura. Que no tenim cap ganes de repetir!
Encarnació García