“Conèixer allò que tenim davant de nosaltres, a la nostra vida ordinària, és la principal saviesa”. John Milton
Aquesta dita amb què encapçalem aquesta pàgina podria resumir un dels plantejaments que ens hem fet des del Viladecans Punt de Trobada. És per això que a partir d’avui us convidem a participar amb nosaltres per fer d’aquesta revista una font de difusió del nostre patrimoni.
En aquest número començarem per un dels nostres símbols més identificatius, i potser desconegut per a molts conciutadans. L’escut.
Des de fa segles l’escut ha esdevingut una forma de representació gràfica d’allò que vol representar, cap a l’exterior, un col·lectiu. Els escuts formen part de la nostra vida, molts de nosaltres ens sentim identificats per alguns d’aquests símbols, i segur que coneixem bé els dels nostres equips de futbol, associacions culturals, marques comercials… Molts productes han arribat a esdevenir un èxit gràcies al seu escut.
La ciència que estudía els escuts és coneguda com Heràldica, i és la que des de fa temps s’encarrega d’establir les normes i definir cadascun dels elements d’un escut. Cal saber que per a certs estaments, entre ells els municipis, no hi ha una total llibertat a l’hora de realitzar un escut heràldic. S’han de regir per una sèrie de cànons a l’hora d’incloure un tipus o altre de corona, donar-li una forma concreta…
Igual que fan moltes ciències, l’Heràldica tendeix a descriure els seus objectes d’estudi d’una forma quasi intel·ligible. Per exemple, l’escut de Viladecans es definiria de la següent manera:
Escut caironat de sinople, un agnus dei d’argent contornat i reguardant, nimbat d’or, portant la banderola de gules amb una creu plena d’argent i l’asta creuada d’or. Per timbre, una corona mural de ciutat.
De forma clara i catalana, seguint l’ordre de la descripció voldria dir, aproximadament: Escut en forma de rombe de color verd, un anyell (símbol de sant Joan Baptista, antic patró de la vila, ja al segle XIII) caminant cap a la dreta mirant enrere (dibuixat així per diferenciar-lo d’altres escuts municipals que inclouen aquest element) amb un cercle d’or representant una aureola (que és una manera d’indicar que es tracta d’un sant). Porta una bandera petita allargada i estreta, acabada en dues puntes pintada de color vermell amb una creu blanca (també símbol tradicional de sant Joan Baptista) i amb la punta de la llança amb una creu daurada. Damunt de l’escut apareix la corona pròpia de les ciutats, que Viladecans ostenta des que va rebre aquest títol, i representa una muralla en forma circular, de la qual només veiem la part de davant i que tindria deu portes (se’n veuen cinc) i vuit torres (també se’n veuen cinc) unides per un mur que inclou una garita a la part superior entre les torres.
L’anyell apareix com a escut de Viladecans des de meitat del segle XIX. Abans, l’escut era una imatge de sant Joan Baptista de cos sencer.
Víctor Martínez
Aquesta dita amb què encapçalem aquesta pàgina podria resumir un dels plantejaments que ens hem fet des del Viladecans Punt de Trobada. És per això que a partir d’avui us convidem a participar amb nosaltres per fer d’aquesta revista una font de difusió del nostre patrimoni.
En aquest número començarem per un dels nostres símbols més identificatius, i potser desconegut per a molts conciutadans. L’escut.
Des de fa segles l’escut ha esdevingut una forma de representació gràfica d’allò que vol representar, cap a l’exterior, un col·lectiu. Els escuts formen part de la nostra vida, molts de nosaltres ens sentim identificats per alguns d’aquests símbols, i segur que coneixem bé els dels nostres equips de futbol, associacions culturals, marques comercials… Molts productes han arribat a esdevenir un èxit gràcies al seu escut.
La ciència que estudía els escuts és coneguda com Heràldica, i és la que des de fa temps s’encarrega d’establir les normes i definir cadascun dels elements d’un escut. Cal saber que per a certs estaments, entre ells els municipis, no hi ha una total llibertat a l’hora de realitzar un escut heràldic. S’han de regir per una sèrie de cànons a l’hora d’incloure un tipus o altre de corona, donar-li una forma concreta…
Igual que fan moltes ciències, l’Heràldica tendeix a descriure els seus objectes d’estudi d’una forma quasi intel·ligible. Per exemple, l’escut de Viladecans es definiria de la següent manera:
Escut caironat de sinople, un agnus dei d’argent contornat i reguardant, nimbat d’or, portant la banderola de gules amb una creu plena d’argent i l’asta creuada d’or. Per timbre, una corona mural de ciutat.
De forma clara i catalana, seguint l’ordre de la descripció voldria dir, aproximadament: Escut en forma de rombe de color verd, un anyell (símbol de sant Joan Baptista, antic patró de la vila, ja al segle XIII) caminant cap a la dreta mirant enrere (dibuixat així per diferenciar-lo d’altres escuts municipals que inclouen aquest element) amb un cercle d’or representant una aureola (que és una manera d’indicar que es tracta d’un sant). Porta una bandera petita allargada i estreta, acabada en dues puntes pintada de color vermell amb una creu blanca (també símbol tradicional de sant Joan Baptista) i amb la punta de la llança amb una creu daurada. Damunt de l’escut apareix la corona pròpia de les ciutats, que Viladecans ostenta des que va rebre aquest títol, i representa una muralla en forma circular, de la qual només veiem la part de davant i que tindria deu portes (se’n veuen cinc) i vuit torres (també se’n veuen cinc) unides per un mur que inclou una garita a la part superior entre les torres.
L’anyell apareix com a escut de Viladecans des de meitat del segle XIX. Abans, l’escut era una imatge de sant Joan Baptista de cos sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada