Dintre les tasques de recerca sobre la història de Viladecans que estem duent a terme el Grup Tres Torres (www.gruptrestorres.cat) m’he trobat amb una curiosa història de l’església de Sant Joan que voldria explicar en aquestes pàgines.
La primera pedra de l’antiga església de Sant Joan es va col·locar el dia 8 de setembre de 1728 i l’església va ser beneïda el 7 de setembre de 1738. Uns anys després Josep Taxonera, ciutadà barceloní amb casa i propietats a Viladecans, regalà a la parròquia de Sant Joan un altar de Sant Josep. El trobem descrit de la següent manera en la visita pastoral de 1885: En el tercer altar de la mano derecha (vol dir al costat del carrer Pare Artigas) hay el de San José, única imagen que tiene dicho altar, en las paredes laterales hay dos cuadros pintados al óleo, representando el uno, la imagen de Montserrat, y el otro la Adoración de los reyes.
Magdalena Modolell i Jaume Nogués, propietaris de Can Modolell, van decidir el 1883 oferir, com a record del seu casament, un altar nou de Sant Josep a l’església de Sant Joan. La família Taxonera s’hi va oposar, de cap manera volien que l’altar que ells havien regalat cent anys abans fos substituït pel dels Modolell. Tot això va generar un cert malestar que quedà reflectit en el capítol de Privilegis de la visita pastoral de l’any 1891: Respecto a éste punto, he de hacer notar que todo lo concerniente al altar de San José, que posee alguna propiedad en el pueblo pero vive en Barcelona, que dice ser suyo y que tiene títulos que lo acreditan y parece haber soltado prendas de poder retirarlo siempre que le convenga y como hay otra familia piadosa que desea construir otro nuevo temo que surjan dificultades. Així ho escriu mossèn Jaume Terrats que, en el moment de la visita, portava molt poc temps de rector a Viladecans.
El 1897 arriba a Viladecans mossèn Andreu Samaranch Albi. Samaranch, sacerdot polèmic, admirat per uns i fortament odiat per altres, va escriure el 1901 un llibre manuscrit sobre la història de la parròquia de Sant Joan. De l’altar de Sant Josep diu: Altar de S. Joseph 1784. Lo regala D. Joseph Taxonera mediant promesa escrita de no tocarse sino per millorarlo o sigui ferne altre de millor; concesio de un vanch en la Iglesia y donarli compte dels administradors. En 19 de mars se estrena al ofici y musica predican el P. Pujol religios jesuita. Nota. Aquest altar desentona per complet l’estil de la Iglesia y demes altars; per cual motiu desde el dia de ses bodes D. Jaume Nogues y Taulet y Da. Magdalena Modolell y Freixas en l’any 1883 feren prometense de regalarne un de nou.
Mossèn Samaranch es va posicionar a favor dels Modolell i del canvi d’altar, des del bisbat també s’hi van manifestar a favor i, per tant, els Taxonera van haver de desmuntar el seu i endur-se cap a casa seva la imatge de Sant Josep i les pintures de la Mare de Déu de Montserrat i l’adoració dels Reis. Aquest fet va provocar una forta i indefinida enemistat entre mossèn Andreu Samaranch i la família Taxonera.
El 1905 es van realitzar els treballs per instal.lar el nou altar a la capella de Sant Josep. El cost total de les obres va ser d’onze mil pessetes, una quantitat força considerable a l’època, que, al mateix temps, ens indica la riquesa de la nova instal.lació. El disseny va anar a càrrec de l’arquitecte Josep Azemar, autor de la casa palau de Can Modolell i el treball de la fusta va ser obra dels tallers Riera, els mateixos que van tallar la llar de foc del despatx de l’Alcaldia. El resultat de tot plegat el podeu veure a la fotografia de la pàgina anterior.
La visita pastoral de 1921 en fa la següent descripció: En la primera capilla lateral (cornu evangelii); el titular es San José, es de madera dorada estilo renacimiento. La imagen del titular es de madera y a los lados hay las imágenes en escultura de madera de San Jaime y Santa Magdalena. Fixeu-vos en el detall que les imatges dels costats, representen els sants dels quals porten el nom Jaume Nogués i Magdalena Modolell; el que no diu la visita, és que la petita imatge del centre és la Mare de Déu de la Mercè.
La història del controvertit altar de Sant Josep semblaria que s’acaba amb l’incendi i destrucció de l’església el 21 de juliol de 1936. Doncs no, encara continua després.
A finals del passat mes de juliol vaig anar a veure el Josep Quílez; la seva família havien estat masovers de Cal Taxonera, i jo tenia interès en saber algunes coses d’aquesta família de barcelonins propietaris de la casa situada a la cantonada de ponent del carrer del Sol amb Jaume Abril. Entre altres coses em va explicar: “Quan els Taxonera es van vendre la casa, cap als anys cinquanta, van donar a la parròquia dues pintures molt antigues que guardaven a les golfes. Mossèn Joan les va fer restaurar i ara estan penjades a la sagristia, una és la Mare de Déu de Montserrat i l’altra no me’n recordo”.
Tot seguit em vaig preguntar si aquestes pintures serien les mateixes que van formar part del primitiu altar de Sant Josep, des de 1784 fins el 1905. Efectivament, dos quadres pintats a l’oli presideixen la sagristia, un representa la Mare de Déu de Montserrat i l’altre l’adoració dels Reis. Són les pintures de l’antic altar de Sant Josep, el dels Taxonera, que aquí podeu veure reproduïdes també en fotografia en aquesta pàgina. Mossèn Joan Puig, quan va arribar a Viladecans, les va trobar a dalt al cor i li van agradar, estaven molt fetes malbé i les va fer restaurar. El restaurador li va dir que no tenien cap valor artístic, però el que sí que podem assegurar és que tenen un gran valor històric.
La primera pedra de l’antiga església de Sant Joan es va col·locar el dia 8 de setembre de 1728 i l’església va ser beneïda el 7 de setembre de 1738. Uns anys després Josep Taxonera, ciutadà barceloní amb casa i propietats a Viladecans, regalà a la parròquia de Sant Joan un altar de Sant Josep. El trobem descrit de la següent manera en la visita pastoral de 1885: En el tercer altar de la mano derecha (vol dir al costat del carrer Pare Artigas) hay el de San José, única imagen que tiene dicho altar, en las paredes laterales hay dos cuadros pintados al óleo, representando el uno, la imagen de Montserrat, y el otro la Adoración de los reyes.
Magdalena Modolell i Jaume Nogués, propietaris de Can Modolell, van decidir el 1883 oferir, com a record del seu casament, un altar nou de Sant Josep a l’església de Sant Joan. La família Taxonera s’hi va oposar, de cap manera volien que l’altar que ells havien regalat cent anys abans fos substituït pel dels Modolell. Tot això va generar un cert malestar que quedà reflectit en el capítol de Privilegis de la visita pastoral de l’any 1891: Respecto a éste punto, he de hacer notar que todo lo concerniente al altar de San José, que posee alguna propiedad en el pueblo pero vive en Barcelona, que dice ser suyo y que tiene títulos que lo acreditan y parece haber soltado prendas de poder retirarlo siempre que le convenga y como hay otra familia piadosa que desea construir otro nuevo temo que surjan dificultades. Així ho escriu mossèn Jaume Terrats que, en el moment de la visita, portava molt poc temps de rector a Viladecans.
El 1897 arriba a Viladecans mossèn Andreu Samaranch Albi. Samaranch, sacerdot polèmic, admirat per uns i fortament odiat per altres, va escriure el 1901 un llibre manuscrit sobre la història de la parròquia de Sant Joan. De l’altar de Sant Josep diu: Altar de S. Joseph 1784. Lo regala D. Joseph Taxonera mediant promesa escrita de no tocarse sino per millorarlo o sigui ferne altre de millor; concesio de un vanch en la Iglesia y donarli compte dels administradors. En 19 de mars se estrena al ofici y musica predican el P. Pujol religios jesuita. Nota. Aquest altar desentona per complet l’estil de la Iglesia y demes altars; per cual motiu desde el dia de ses bodes D. Jaume Nogues y Taulet y Da. Magdalena Modolell y Freixas en l’any 1883 feren prometense de regalarne un de nou.
Mossèn Samaranch es va posicionar a favor dels Modolell i del canvi d’altar, des del bisbat també s’hi van manifestar a favor i, per tant, els Taxonera van haver de desmuntar el seu i endur-se cap a casa seva la imatge de Sant Josep i les pintures de la Mare de Déu de Montserrat i l’adoració dels Reis. Aquest fet va provocar una forta i indefinida enemistat entre mossèn Andreu Samaranch i la família Taxonera.
El 1905 es van realitzar els treballs per instal.lar el nou altar a la capella de Sant Josep. El cost total de les obres va ser d’onze mil pessetes, una quantitat força considerable a l’època, que, al mateix temps, ens indica la riquesa de la nova instal.lació. El disseny va anar a càrrec de l’arquitecte Josep Azemar, autor de la casa palau de Can Modolell i el treball de la fusta va ser obra dels tallers Riera, els mateixos que van tallar la llar de foc del despatx de l’Alcaldia. El resultat de tot plegat el podeu veure a la fotografia de la pàgina anterior.
La visita pastoral de 1921 en fa la següent descripció: En la primera capilla lateral (cornu evangelii); el titular es San José, es de madera dorada estilo renacimiento. La imagen del titular es de madera y a los lados hay las imágenes en escultura de madera de San Jaime y Santa Magdalena. Fixeu-vos en el detall que les imatges dels costats, representen els sants dels quals porten el nom Jaume Nogués i Magdalena Modolell; el que no diu la visita, és que la petita imatge del centre és la Mare de Déu de la Mercè.
La història del controvertit altar de Sant Josep semblaria que s’acaba amb l’incendi i destrucció de l’església el 21 de juliol de 1936. Doncs no, encara continua després.
A finals del passat mes de juliol vaig anar a veure el Josep Quílez; la seva família havien estat masovers de Cal Taxonera, i jo tenia interès en saber algunes coses d’aquesta família de barcelonins propietaris de la casa situada a la cantonada de ponent del carrer del Sol amb Jaume Abril. Entre altres coses em va explicar: “Quan els Taxonera es van vendre la casa, cap als anys cinquanta, van donar a la parròquia dues pintures molt antigues que guardaven a les golfes. Mossèn Joan les va fer restaurar i ara estan penjades a la sagristia, una és la Mare de Déu de Montserrat i l’altra no me’n recordo”.
Tot seguit em vaig preguntar si aquestes pintures serien les mateixes que van formar part del primitiu altar de Sant Josep, des de 1784 fins el 1905. Efectivament, dos quadres pintats a l’oli presideixen la sagristia, un representa la Mare de Déu de Montserrat i l’altre l’adoració dels Reis. Són les pintures de l’antic altar de Sant Josep, el dels Taxonera, que aquí podeu veure reproduïdes també en fotografia en aquesta pàgina. Mossèn Joan Puig, quan va arribar a Viladecans, les va trobar a dalt al cor i li van agradar, estaven molt fetes malbé i les va fer restaurar. El restaurador li va dir que no tenien cap valor artístic, però el que sí que podem assegurar és que tenen un gran valor històric.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada