Pròxima estació, tren sense parada

És possible que hagin sentit aquesta frase més d’una vegada, sobretot si són usuaris habituals del Rodalies. Servidor n’és un i està esgotat d’escoltar-la a les andanes de la nostra estació cada dos per tres. Fora de les hores punta i ja no dic els caps de setmana, és tot un clàssic, un fil musical tronat que fa olor de rovellat i de presa de pèl. La circulació de combois per la línia Barcelona-Vilanova està saturada, ens diuen, i les vies no donen per a més. Això es tradueix en un abús de la paciència dels ciutadans que –per activa o per passiva– opten per viatjar en transport públic. Ens ho posen difícil, però tot i així som una multitud la que, obedient i sense soroll, es desplaça cada dia en tren cap a Barcelona. Som herois anònims, homes i dones del cap dret que s’aventuren cada dia, a primera hora del matí, a trobar un racó enmig d’espais atapeïts i plens d’humanitat camí de la feina o la universitat.
Sense entrar en localismes carrinclons, hom es pregunta per què tots els trens de rodalies s’aturen a l’estació de Gavà (46.250 habitants el 2011) i no ho fan a Viladecans (64.737 habitants)? Per què els trens amb destinació Sant Vicenç de Calders passen de llarg pel nostre municipi i, en canvi, s’aturen al municipi veí? Per què obliguen els veïns de Viladecans i Sant Climent a perdre el seu temps, tan valuós com el dels altres, esperant els trens en direcció a Vilanova o Castelldefels? Han calculat la quantitat d’hores a l’any que perdem esperant el tren adequat a Sants, Passeig de Gràcia o l’Estació de França?
Un intueix que la història, com en tantes altres ocasions, hi té molt a veure: quan el ferrocarril va arribar al Baix Llobregat a finals del segle XIX per connectar Barcelona amb Vilanova va trobar un Viladecans petit, un poble de pagès sota la falda del Montbaig. Al seu costat un Gavà amb més vocació industrial i més habitants, tot i que cap dels dos municipis superava els 1.500 habitants. El resultat va ser nefast per als interessos locals: a Viladecans el tren va passar de llarg pel mig dels camps i a Gavà va fer parada amb una estació a tocar el centre del poble, al costat de l’antiga carretera de Barcelona. Error fundacional que encara paguem car. Recordem que l’estació de Viladecans es va inaugurar als anys noranta (!) del segle passat, amb més de 100 anys de retard respecte el poble veí, i molt allunyada dels principals nuclis habitats.
Mentrestant i malgrat el pes de la història, continuo preguntant-me per què l’estació del nostre municipi sembla més un baixador que una veritable estació? Han passat darrerament per la de Gavà? Facin-ho i descobriran un edifici històric remodelat fa poc, elegant, amb escales mecàniques, ascensors nous, passos soterrats dignes... Tampoc estem parlant de luxes, senzillament d’unes condicions confortables i adaptades als nostres temps. Condicions que costen de trobar a l’estació de Viladecans on predomina un cert desencís, una combinació d’abandonament i deixadesa alhora. I no ajuda pensar en la nova estació soterrada del Prat o en els Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Boi, amb parada just al rovell de l’ou i connexions a Plaça Espanya cada dos per tres. Ja ho diuen que més val no fixar-se en el veí però, què volen que els digui, alguna cosa no hem fet bé amb el tren a Viladecans.

Josep Ginjaume