dimecres, 17 de juliol del 2013

Escola pública catalana

Quan parles amb qualsevol persona, pots arribar ràpidament al consens que l’educació és la clau del nostre futur. La corresponsabilitat entre els diferents agents educadors (escola, administració, famílies, entorn…) és tan important que tots hauríem de treballar units, però la realitat sembla distant d’aquesta afirmació.
Estem d’acord que és més efectiu tenir  pocs alumnes per cada mestre o profe i d’aquesta manera aquest professional pugui atendre  la seva diversitat?
Cada alumne és diferent, cada persona té un ritme de creixement, una història personal, uns gustos i unes capacitats, per això és tan important adaptar-nos a ells i elles, com aprendre a respectar-nos entre nosaltres. Aprendre junts, fa que això passi. Si separem els nens de les nenes, els que van més ràpid dels que no, els que tenen una procedència diferent, fem que els alumnes aprenguin a no viure i conviure, i això a les nostres ciutats vol dir pèrdua de la cohesió social. 
Sembla lògic pensar que és positiu educar als nostres petits  en llibertat, que cadascun tingui la seva religió  i poder conèixer-la i aprendre a respectar-la des d’una escola laica. 
Com, de la mateixa manera, sembla lògic que si al nostre territori tenim la sort i la riquesa de tenir dues llengües puguem tenir la fórmula d’utilitzar-les de manera que acabem els estudis dominant ambdues, vinguem d’on vinguem, o tinguem la llengua materna que tinguem. 
Els professionals cada cop estan més convençuts que els esforços a la petita infància, garanteixen la igualtat d’oportunitats de la millor manera. Detectem més casos de risc, ens avancem a possibles trastorns, ajudem a vincular la família en el procés educatiu... I si parlem en termes econòmics, tota prevenció és una inversió de futur. Quantes més escoles bressol i més serveis als primers anys, menys serveis de retorn als estudis i traumes de fracàs escolar tindrem.
Aquests són només tres raonaments que semblen molt senzills de compartir, però que la nova llei d’en Wert, el ministre d’Educació del govern de l’Estat, no contempla. NI DIVERSITAT, NI CONVIVÈNCIA, NI LLIBERTAT, NI LLENGÜES NI PETITA INFÀNCIA. 
La LOMCE  les destrueix sense contemplacions.
Gisela Navarro Fuster