Si fa un parell de números vam descriure algunes de les semblances entre la societat catalana i la finlandesa, ara toquen les diferències, que també són diverses i com les semblances, algunes de sorprenents que ens poden fer rumiar, i d’altres són, simplement, anecdòtiques simpàtiques. Com que són moltes, ho farem en dos números de la revista, aquest i el proper.
Gastronomia. Si a Catalunya podem trobar mercats arreu, amb productes frescos, variats, i a un preu raonable, a Finlàndia això és pràcticament inexistent. Allà de supermercats en trobem per totes bandes, oberts tots els dies de la setmana i alguns 24 hores, però amb productes envasats en safates i bàsicament precuinats. Anar a mercat no s’estila a Finlàndia. Dinen entre les 11 i les 12 del migdia, i sopen entre les 5 i les 7 de la tarda.
Barbacoes. Em vaig posar molt content la primera vegada que em van convidar a fer una barbacoa, els companys del Finnish Meteorological Institute (FMI) el primer cap de setmana d’estar allà. La nit anterior a la barbacoa vaig somiar amb costelles de xai, galtes de poc, o pollastre, tot a la brasa.... Ja m’havien comentat que és típic quedar i fer barbacoes el cap de setmana. Les fan a tot arreu, als parcs urbans, a la platja, al bosc... La meva decepció va ser majúscula quan vaig comprovar que el que hi posen a la barbacoa no són ni costelles de xai, ni galtes, ni pollastre, sinó salsitxes bullides tipus Frankfurt.
Llet. Si aquí bevem aigua o vi mentre dinem, allà tenen el costum de beure llet. Diuen que és per suplir la falta de vitamina D que tenen, degut a la manca de llum solar durant molts mesos a l’any.
Civisme. La gent pel carrer no crida, ni escup, i el terra està sempre net tot i no veure un escombriaire, ni cap màquina d’aquestes tan sorolloses que a les 7 del matí ja estan circulant pels nostres carrers aspirant les deixalles que alguns deixen. Això però no és un fet típic de Finlàndia, sinó de molts altres països europeus. Segurament és la nostra (maleducada) forma de ser com a societat que permet que els carrers estiguin com estan, tot i l’immens nombre de papereres i serveis de neteja. Fins i tot els nens i les nenes, quan els veus jugant en un parc infantil ho fan sense cridar, cosa que no sé si és bo o dolent.
Envasos. A l’entrada de tots els súpers hi ha una petita màquina on es retornen els envasos buits, ampolles de plàstic i llaunes. Una ampolla de plàstic buida petita (de fins a 0.5 l) té un retorn de 10 cèntims d’euro; una d’1.5 l, 30 cèntims; les llaunes de refresc (cervesa, begudes ensucrades, etc..), 30 cèntims. D’aquesta manera tan simple, s’aconsegueixen dues coses, segons vaig entendre: primerament, recuperar els envasos buits, i evitar que vagin en contenidors equivocats, o directament al terra. Llençar una ampolla buida o llauna al terra o a les escombraries vol dir llençar 30 cèntims! Al cap del dia, de la setmana o del mes, són uns quants euros que un llença.... I en segon lloc, d’alguna manera mantenir neta la ciutat, ja que sempre veus alguna persona de renda més baixa amb bosses plenes de llaunes per a portar a aquesta màquina i obtenir algun euro. Al principi jo portava els envasos i recuperava els meus cèntims d’euro, fins que vaig integrar-me en la costum de deixar en un lloc ben visible del carrer la llauna o l’ampolla, perquè algú amb pocs recursos l’agafés i n’obtingués els cèntims corresponents al retorn. Aquí no tenim encara d’aquestes màquines ni aquest sistema. El que sí que he vist són màquines amb una filosofia ben diferent: introdueixes la llauna i amb un braç es fa palanca per aixafar-la.
Passos de vianants. Tot i que no hi ha cap senyal de trànsit que ho indiqui, ni cap pintada al terra, els cotxes no estacionen a menys de 3 metres d’un pas de vianants, per tal de garantir la visibilitat dels vianants. I aquesta regla és escrupolosament respectada pels conductors. Contrasta amb els nostres vehicles que estacionen enganxats al pas de vianants, i de vegades fins i tot ocupant-lo.
Foc al bosc. Em va sorprendre en algun Parc Natural la venda de llumins, tant com un record com d’ús habitual, per directament encendre un foc a terra envoltat de pedres, dins del bosc, tant per escalfar-se com per cuinar.
Jordi Mazón
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada