La població de Viladecans en la dècada de 1930

Piràmide d’edat de la població de Viladecans, a 30 d’abril de 1936. Font: Padró Municipal d’Habitants (AMVA). Elaboració pròpia

Abril es un mes simbòlic per a la II República: va començar un 14 d’abril de 1931 a partir d’unes eleccions municipals que van donar la majoria als partits republicans, i es van convertir en una revolució pacífica que va transformar el sistema polític d’un dia per l’altre, ni que fos nominalment. Cinc anys després la dreta feixista juntament amb una part de l’exèrcit provocarien un cop d’estat amb la idea d’enfonsar la República, cosa es va succeir tres anys després amb la victòria feixista de l’1 d’abril de 1939, data de la qual aquest primer d’abril, d’enguany, es compleixen setanta-cinc anys.

Amb aquest article volem fer una aproximació a l’estructura demogràfica i econòmica del Viladecans republicà, a partir dels padrons municipals de l’any 1930 i de l’abril de 1936, conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA).

Viladecans l’any 1930 és un poble petit, d’uns 3.004 habitants. La seva població, pràcticament té una paritat entre homes (52 %) i dones (48 %). És un poble jove: els menors de 19 anys són el 37 % de la població i els majors de 65 anys, escassament superen el 6 %, essent majoria, en aquesta franja d’edat, les dones sobre els homes. Aquesta majoria també es veu quan es tracten les dades de l’estat civil: el 70 % són vídues (137 dones sobre 59 homes).  La població escolar que figura en el padró és d’uns 545 nois (299) i noies (246) i el nivell d’instrucció es força elevat: el 66 % de la població major de 15 anys sap llegir i escriure, essent majoria els homes, amb un 58 %.  De les 712 persones que no saben llegir ni escriure, les dones són la majoria amb el 62 % (439). Per aquells anys, Viladecans només disposava de les escoles públiques, ubicades a Can Modolell –Casa de la Vila– i el col·legi Modolell, escola religiosa, per nens, regentada pels Germans Gabrielistes, instal·lats, des de 1925, al mas de Parellada. Fins a l’any 1931 no s’obriria l’altra escola religiosa, en aquest cas per a noies, dirigida per les germanes de la Sagrada Família d’Urgell.

Viladecans, des de les primeres dècades del segle XX, es un poble d’acollida. Ho havia estat en els segles anteriors, quan va acollir saba nova, jornalers gascons arribats des del sud de França. La immigració serà un element característic del nostre segle XX viladecanenc. Aquest padró que enceta la quarta dècada del segle ja reflecteix clarament el procés immigratori que estan vivint molts dels pobles dels voltants de Barcelona. Malgrat això, encara al desembre de 1930, el 74 % dels habitants del poble o han nascut a Viladecans (45 %) o be són de localitats catalanes (29 %). No cal dir que la majoria dels nostres veïns no nascuts al poble ho són de les poblacions més properes: Gavà (61), Begues (36), Sant Climent (36) o Sant Boi de Llobregat (23) i Barcelona-ciutat (214). Aquestes localitats aporten el 43,8 de la immigració interior catalana. Si bé ja l’any 1930 hi ha presència de veïns nascuts a moltes de les comunitats espanyoles, els que més arriben al nostre poble són els procedents de comunitats veïnes: País Valencià (9,6 %) i l’Aragó (8,5 %). I els que vénen del País Valencià ho fan fonamentalment de la comarca del Baix Segura (Alacant): Oriola (36), Redovan (24) o Callosa de Segura (22); i de la Plana Baixa de Castelló: Eslida (39) i la Vall d’Uixó (51). Aquests municipis aporten el 60 % de la immigració valenciana. L’altre segment important de la immigració procedeix de l’Aragó i en concret de les poblacions de Calaceit (Matarranya, Terol), Nonasp (22) i Mequinensa (11) del Baix Aragó i Baix Cinca, Saragossa, respectivament. A destacar que el 52 % de la immigració aragonesa ve de Calaceit (131 veïns i veïnes). També en aquestes primeres dècades es visualitza el que anys a venir serà la immigració andalusa. En aquests anys, només aporta un petit 2,8 % de la població total de la ciutat, majoritàriament procedent dels municipis de Bedar (41) i Vera (14), en la província d’Almeria, pobles que concentren el 66 % de la immigració andalusa. Finalment, caldria destacar la important colònia estrangera amb 45 residents, majoritàriament francesos (22) i suïssos (6). Francesos són alguns germans gabrielistes i suïssos són els dirigents de la fàbrica del Llevat.

L’estructura econòmica que reflecteix aquest padró de 1930 és el d’un poble eminentment agrícola, amb un 81 % de la seva població activa dedicada a feines i tasques agràries. A destacar el gran nombre de “jornalers” (645) que com a tals consten al padró municipal davant dels 315 veïns que diuen dedicar-se a ser pagesos, “agricultors”, “conreuadors” o “llauradors”. La feina del camp, la inscrita en els padrons, és bàsicament d’homes. La feina agrícola de les dones no hi consta, la qual cosa no vol dir, com tots sabem, que les dones no treballessin en els camps i horts del poble i en la venda i comercialització dels productes agrícoles, tant en el mercat que hi havia a la plaça de la Vila com en els mercats de la ciutat de Barcelona. La ramaderia està present, si bé en petita escala: 14 homes es dediquen a les feines de pastor, vaquer i cabrer. La resta d’oficis relacionats amb l’agricultura i la ramaderia són molt marginals pel que fa al nombre d’ells. Tanmateix el sector industrial encara està poc representat, no superant el 6 % del població activa, malgrat que des de 1919 hi ha instal·lada la fàbrica tèxtil de Joan Fàbregas i Jorba (cal Gorgues) o la fàbrica del Llevat (1926). Sí que està ben representat el gremi de la construcció amb 37 paletes, guixaires i manobres i 21 rajolers que treballen a les diverses bòviles de la localitat. El sector serveis ocupa poc més del 13 % de la població activa, i d’aquest les dones arriben a ocupar un terç del total, bàsicament en comerços i botigues. A destacar les cinc persones dedicades a tasques de barber, sis que fan de cambrers, vuit que treballen en les carnisseries, sis forners, nou fusters o set mecànics, però també 28 minyones, set xofers o cinc carrabiners i dos mossos d’esquadra. 

Respecte al padró de 1930, el tancat a l’abril de 1936 comporta algunes variacions substancials. Primera, la població s’ha incrementat en un 26 %: de 3.004 habitants a 3.795, mantenint-se, però, l’equilibri entre sexes: 51 % per als homes i 49 % per a les dones. Aquest increment no fa variar l’estructura demogràfica respecte a la joventut de la població i la reduïda població de més de 65 anys. La població escolar també es manté en els paràmetres del padró anterior, si be en el padró de l’abril de 1936, el nivell de població que sap llegir i escriure s’ha incrementat fins al 77 %. La majoria segueixen sent homes (57 %) i també, però, són majoria les dones que no saben llegir ni escriure (65 %). L’estructura de l’estat civil també es manté en paràmetres semblants al padró de 1930: hi ha més vídues que no pas vidus (176 dones sobre 74 homes).

Segona, l’increment de la població es dóna, bàsicament i fonamentalment, per la immigració. Hi ha un petit descens, fins arribar al 70 %, respecte de l’origen local (41 %) i català (29 %) dels residents al poble, a favor del nous veïns, que incrementen el seu nombre, procedents dels País Valencià (11 %), l’Aragó (7,6 %), Andalusia (4 %) i Múrcia (2 %). Els pobles d’Alacant i Castelló, Terol i Saragossa que havíem esmentat per a l’any 1930 es reforcen en el fenomen immigratori. El mateix passa amb la província d’Almeria, d’on són el 88 % de la immigració andalusa inscrita en el padró de 1936. També s’apunta la immigració murciana, i en concret del municipi de Lorca, que aportarà el 24 % del total de la seva regió. La colònia estrangera s’ha incrementat fins als 53 residents: segueixen sent majoria els francesos (31) però també hi ha alemanys (4) o cubans i txecs (3), entre d’altres.

Tercera, el gran canvi que reflecteix el padró de l’abril de 1936 respecte al de l’any 1930 es el gir radical respecte a l’activitat econòmica: l’agricultura perd la posició hegemònica i queda equilibrada amb el sector industrial i de la construcció i d’altra banda es visualitza el treball de les dones, si més no en el món de les fàbriques tèxtils i en els serveis. Les dones ocupen el 17 % del total de la població activa, però en el sector industrial, la seva presència s’incrementa fins, pràcticament, el 30 %.

A l’any 1936, l’agricultura ocupa a 541 veïns (42 % de la població activa), majoritàriament “terrassans” (325) i pagesos-agricultors o terrassans que treballen per la família (163); a més 24 persones consten que treballen en la ramaderia. La resta d’oficis del sector agrari es manté en proporcions semblants al de 1930. La indústria i la construcció, ocuparà un total de 533 persones (41 % de la població activa). Cal destacar la presencia de les dones en les indústries tèxtils Cesar Dubler, de Sant Boi, (118 dones de 225 treballadors de Viladecans) o en la fàbrica de Cal Gorgues, on treballaven 41 dones dels 47 treballadors que figuren en el padró. A la Compañía Roca Radiadores hi treballen 95 veïns de Viladecans. Aquesta, des de novembre de 1930 que feia publicitat de que els sanitaris i banyeres es fabricaven en les naus de Viladecans. La fàbrica del Llevat ocuparà a 63 veïns del poble. Molt en menor mida, hi ha veïns de la localitat treballant en altres fàbriques properes: en Rocalla SA (Castelldefels); en Siemens (Cornellà de Llobregat); en “Sedas de Barcelona” (el Prat de Llobregat): en Hules (Gavà) o en la fàbrica Kromp (Sant Climent de Llobregat). En aquest apartat cal incloure els 22 rajolers, 29 paletes i manobres i els dos contractistes d’obres. El sector serveis també creix moderadament, fins arribar al 17 % de la població activa i d’aquest un 22 % correspon a llocs ocupats per dones. A destacar, pel seu nombre, els quinze treballadors de l’empresa de transport Impex.

Aquest padró de 1936 ens permet conèixer el nombre de persones “retirades”: 49 (35 homes i 14 dones). I també consten les persones que estaven sense treball: són 241, cosa que representa un 18,5 % del total de la població activa. Un percentatge prou significatiu. D’aquests, coneixem l’ofici de 140, essent la majoria dels aturats veïns vinculats a l’activitat agrícola (101 terrassans, incloent-hi 14 dones) i de la construcció (10 paletes i 7 manobres).

Aquesta es la població de Viladecans, que pocs mesos després de confeccionar-se el padró, l’abril del 1936, haurà de fer front a una guerra civil i una revolució.   

  Manuel Luengo Carrasco