La vida no és pas cosa de riure

“Què vol dir viure –em deies l’altre dia–
 si un sacrifici és gairebé en va?
 Que n’és d’incaut aquell que encar confia
 a trobar-hi un sentit fosc i tardà?.”
 Bé val la pena, amic, d’escarrassar-s’hi
 mal que el balanç resulti parcial
 si a poc a poc s’arriba a la catarsi
 i hom es disposa a un acord final.
 És en l’esforç on creix una persona
 en constant mica a mica amb tot detall
 posant-hi el cos i l’ànima bessona
 suant bo i repetint els cops de mall.
 En la feina tenaç trobaràs força
 per viure com vivim en aquest món
 on tanta gent cedeix i es dixa tòrcer
 per qualsevol funàmbul toca-son.
 En aquest ser i no ser hi rau l’angoixa
 dels qui en camí mai alforrem el pas
 bo i sostenint naturalesa coixa
 i els ulls tancats sense saber on vas.
 Però els ulls molt tancats tenen escletxes,
 i a la vida hi ha gaudis i combats;
 els pensaments ardits passen com fletxes,
 i trenquen el silenci net dels prats.
 Si amb ulls tancats hi ha una claror que et mena
 perquè no puguis malmenar-te un peu
 a fi que et gosis desplaçar sens pena
 a la vora, o lluny, pertot arreu?.
 Aquesta llum, que hi és sols per ser home,
 que et tusta el seny i et martelleja el cor
 no és sortilegi ni tampoc cap broma
 és l’esperit i això té el seu valor.
 Inquireix dintre teu, no tinguis mandra,
 et veuràs tal com ets, tal com pots ser,
 i no et sàpiga greu de dur escafandra
 si arribes ben al fons d’un mar serè.
Què hi fa que al rerefons d’aquesta terra
hi visqui molta aranya sense niu
i hi campi l’enaiguat que tot ho esguerra
mentre llança infeliç pedres al riu?.
No t’arronsessis per tan poca cosa,
sigues tothora l’home convençut,
aquells que se’n distreguin faran nosa
perquè faran la ruta del vençut.
Tu no te’n desisteixis tan de pressa
fins que no hagi fruitat alguna flor
i encar que alguna volgués ser revessa
tu apunta a l’objectiu sense cap por.
Si no hi ha sacrifici en el teu viure,
si no hi poses esforç, és viure en va.
La vida no ho és pas cosa de riure,
és triar entre viure o vegetar.

Salvador Sunyer i Aimeric

1er Premi del Concurs de Poesia 

“Espejo de Viladecans”

Fundación Espejo 2013