L’1 d’abril d’enguany a l’edifici central de Correus a la Via Laietana de Barcelona es va fer un homenatge a Salvador Alloza i Alloza, el meu avi.
Salvador Alloza va ser carter a Barcelona, al districte que avui anomenem Nou Barris, des de setembre del 1916 fins al final de la guerra el 1939 quan fou expulsat de Correus.
Salvador Alloza va ser Secretari del Casal d’Esquerres a les Roquetes. Va participar en la campanya electoral de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 amb la victòria del Front d’Esquerres i el retorn del Govern de la Generalitat. Va formar part del Sindicat Autònom de Carters Urbans, sindicat que al setembre del 1938 va entrar en bloc a la CNT. I El 21 de juliol de 1938 en plena guerra civil fou nomenat Alcalde del barri de Roquetes a Barcelona.
El 24 de gener del 39 marxà a Seva (Osona). Les tropes franquistes prenien Barcelona dos dies després. Va intentar tornar a Barcelona sense aconseguir-ho havent de fugir a Girona i posteriorment a Figueres i Port Bou des d’on va travessar la frontera i va ser internat al camp de concentració d’Argelers com tants i tants republicans.
Mentre a casa seva la família ja havia cremat tota la documentació que el podia comprometre, la policia en un registre domiciliari li va requisar la vara d’Alcalde. Més tard va ser empresonat a la Universitat de Deusto, a la plaça de braus de Sant Sebastià i posteriorment al Castell de Montjuïc.
Acabada la guerra civil va ser expulsat del servei de Correus, després d›exercir com a carter durant 23 anys, acusat d’haver participat en la vaga del 1934 i de formar part de la CNT. Amb tot va tenir sort ja que el plec de càrrecs es fonamentava en l’expedient on se’l vinculava amb la CNT i no en l’altre expedient basat en la seva militància a ERC. En aquest cas les represàlies haguessin estat de ben segur molt pitjors.
La vida política de Salvador Alloza era per a la nostra família coneguda parcialment, per episodis concrets i esporàdics però lluny de disposar d’un relat ordenat cronològicament i amb dades contrastades. Hem d’agrair a l’historiador i regidor a l’Ajuntament de Nou Barris Miquel Roman tot el treball d’investigació, recopilació i ordenació de les dades obtingudes de l’arxiu de Salamanca referents a la figura del meu avi.
Com a nét puc dir que Salvador Alloza va ser per sobre de tot una persona honesta i una bona persona en el sentit estricte de la paraula. Un treballador honrat depurat pel règim anterior, molt estimat per la seva família i per un bon nombre de ciutadans barcelonins.
No va ser cap polític de primera fila però sí una persona culta, un actiu lluitador d’esquerres, catalanista i compromès amb els valors democràtics de la societat. Tampoc no va ser cap heroi sinó una persona normal a la qual li va tocar viure un temps molt difícil com tants milers de persones que els va tocar anar a la guerra, persones normals que treballaven en les seves feines i tenien família però que van haver de deixar-ho tot per defensar amb les armes la dignitat d’una gent que creia en un món millor. Ells van lluitar per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres néts i perquè mai més es tornés a repetir allò que van haver de viure ells.
La seva lluita no ha estat en va.
Només em resta agrair al Servei de Correus de Barcelona el reconeixement a Salvador Alloza tot donant les gràcies al responsable d’aquell acte, Pedro Aguilar. I també dir que el districte de Nou Barris ha dedicat un carrer al meu avi amb una placa on posa: «Carrer d’Alloza. Barcelona 1897-1976. Carter del Barri».
Jaume Alloza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada