En un remolí de sentències masclistes, falsos màsters i cremes antiarrugues es van movent els darrers temps de la vida política de l’estat espanyol.
Mentrestant, el govern del PP viatja perdut en una creuada per la defensa de la Pàtria. La corrupció i les «pràctiques dubtoses» sovintegen al partit de govern, un partit molts membres del qual passen ja més estones als jutjats que a les institucions.
Per una altra banda, sembla que el partit que es presenta com a substitut natural a la dreta (Ciutadans), s’amagui per deixar fer al PP. Ciutadans pretén basar els seus missatges per hegemonitzar l’espai polític de dretes en la lluita per la defensa de la «unitat de la Pàtria», amagant realment el seu ideari neoliberal al darrera de la bandera espanyola.
¿I l‘esquerra, on és? Sembla que una mica perduda, almenys pel que fa a la iniciativa política i pateix una desmobilització que l’està deixant, a poc a poc, fora de joc.
Enmig de tots aquests elements apareix un «tsunami» antillibertats. Un «tsunami» que s’emporta polítics, twitters, rapers i titellaires al «cuartelillo» i fins i tot a la presó. En alguns casos, una baralla en un bar o una protesta poden ser titllats de terrorisme. En aquest estat d’excepció encobert, cada dia que passa ja no pots saber si el que dius a Twitter, Facebook o qualsevol altra xarxa social et pot portar problemes, i ja no et dic manifestar-te o fer protesta social.
Al meu parer, aquesta utilització interessada de la judicialització de la política, respon a l‘interès del poder de crear una cortina de fum que amagui un estat fallit en el qual és fàcil per al Govern rescatar bancs, plataformes com Castor o autopistes mentre es posa en dubte la viabilitat futura o el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, el rescat de les famílies afectades per la crisi, o la implementació de qualsevol política de caràcter social.
Un Estat fallit que veu com aquesta judicialització se li torna en contra i troba com els tribunals europeus li criden l’atenció deixant sense efecte sentències com la de penalitzar la crema de fotos del cap d’estat, el rei.
La llibertat d’expressió està en risc i es confon l’opinió amb l’apologia del terrorisme o amb els delictes d’odi. Les llibertats civils estan en perill pel govern de l’Estat i els seus aliats, que en aquest maremàgnum volen treure rèdits electorals de la situació política a l’Estat Espanyol.
S’han traspassat línies vermelles que si no es corregeixen poden portar aquesta societat a un Estat amb molt poca qualitat democràtica.
Tenim deures a fer. Fem política.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada