Es transforma. Com més dies passa al seu costat, més es transforma. Té tota la seva atenció. Tanta que, de vegades, si el té a sobre, no vol ni moure’s
–ni respirar– per no espatllar el moment. Sí, ja sé que és exagerar, encara que així se sent. No sembla feliç. A poc a poc, és menys ella. I ell, menys ell.
Avui, si això és possible, és una jornada encara més rara. Estan fent l’amor, i les extremitats, primer, se’ls pinten, es van tornant grisenques i rugoses, gruixudes, dures i relliscoses. Com les dels rèptils. Després, els seus caps s’uneixen, formen una sola massa, igual que cames i braços, convertides ara en cua i potes. Ja no hi ha humans aquí. El llit que sempre han compartit té ara vocació de terrari tou i flotant sobre el sòl. Un cocodril ocupa l’espai. Ja no hi ha humans aquí. Ho repeteixo perquè quedi clar.
No només en aquest llit-terrari canvien les coses. Que dues persones es converteixin en una que, a sobre, és d’una altra espècie ja és estrany. I que la vegetació creixi al voltant, no ho sembla encara més? Neixen plantes al sofà, a les cortines, a la taula del menjador, a l’habitació del fill, a la cuina... a tota la casa... Al cocodril, abans humà, l’envolta una cort d’éssers estranys, diferents a tot el que s’és vist, éssers sense tors, sense cap, amb colorit i pelatges extravagants. S’assemblen a peces intercanviables que poguessin encaixar-se en altres cossos. O també disfresses en un carnaval estrafolari.
El món és un altre en aquest lloc, en aquesta casa deshabitada per persones, envaïda per fauna i vegetació. Ja no hi ha marxa enrere. Potser no van cuidar com eren i el que tenien com ho havien de fer, i ara és tard. O no. Potser aquest és un nou començament per a ells. O potser no.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada