De fet el títol d’aquesta editorial potser hauria hagut de ser “Consumir menys energia perquè la nostra espècie sobrevisqui”, perquè l’actual crisi energètica i climàtica ja no té a veure només amb una reducció d’una inflació que sens dubte agreujarà la creixent desigualtat social, sinó senzillament amb la nostra supervivència, la de tota la població mundial.
En aquest context, hi ha molts factors que no depenen directament de nosaltres. Hi ha mesures encertades i d’altres que ho són menys. Hi ha mesures interessades. N’hi ha d’aparador, o de resultat incert. Hi ha maniobres de distracció. Hi ha mesures contradictòries i n’hi ha que, senzillament, ens obliguen a canviar els nostres confortables hàbits. Resulta ben fàcil, doncs, desacreditar-ne algunes per inapropiades o insuficients, o bé apel·lar als nostres sagrats drets individuals o assenyalar que hi ha qui consumeix o embruta molt més que nosaltres. Per no parlar de les imprevisibles i nefastes decisions que poden prendre alguns governants que no busquen el bé comú, sinó el poder i el lucre.
Però sens dubte hi ha factors que depenen de cadascun de nosaltres i que tenen unes repercussions importants en la vida de tots, que poden ajudar a reduir endeutaments i dependències i que obren camins de futur on tots podrem caminar. La solidaritat avui passa per distingir entre desigs i necessitats, per no malbaratar aigua, calefacció o refrigeració, per abandonar els combustibles fòssils, per fer servir el transport públic en lloc del cotxe individual, per continuar reduint envasos i reciclant tot el que es pugui, per no comprar compulsivament, per aprofitar bé, fins al final, tot allò de què disposem. El nostre poder com a consumidors és gran i repercuteix en l’economia, encara que sigui anar contra corrent.
La nostra responsabilitat individual construeix una comunitat sòlida i solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada