Us transcrivim alguns fragments d’un fulletó que us recomanem vivament, editat per Cristianisme i Justícia, que us podeu descarregar gratuïtament aquí. Es diu El malbaratament d’aliments i és obra de José Carlos Romero i Jaime Tatay (coord.)
El recent interès acadèmic i polític pel malbaratament d’aliments
Els últims anys del segle XX ningú parlava de residus, però les viscoses acumulacions de deixalles, com icebergs pudents, ocupaven cada vegada més espai. Era impossible ignorar-les i finalment, el 1999, la directiva d’abocadors de la UE va fixar l’objectiu de reduir els «residus biodegradables», entre els quals hi ha els aliments, en un 35% en un termini de 21 anys, és a dir, pel 2020. Una data que ja ha quedat enrere. En aquell moment ningú havia mesurat realment la quantitat d’aquests residus, i per tant, ningú sabia de fet el que volia dir una reducció del 35%. Mesurar la quantitat de residus és difícil, sinó proveu-ho amb els que vosaltres genereu.
S’han fet intents de calcular aquestes quantitats, i s’ha arribat a conclusions molt diferents. La Comissió Europea calcula que en la UE es malgasten 80 milions de tones d’aliments a l’any (179 kg per persona), la qual cosa significa que cada home, dona i nen malgasta 3,5 kg de menjar a la setmana. Per fer-nos una idea del volum que suposen aquestes xifres, si un meló mitjà pesa uns dos kg, cadascun de nosaltres malgasta una mitjana d’un meló i tres quarts cada set dies, és a dir un quart de meló cada dia. Això no sembla gaire fins que es multiplica per períodes de temps cada vegada més llargs, amb la consegüent necessitat de disposar de més i més espai, i ni tan sols hem començat a parlar d’altres persones: famílies, barris, pobles, ciutats, regions, països i tot un continent de camions de recollida de residus que acumulen 770.000 melons cada set dies. Això és només el que correspon a una setmana, però n’hi haurà més la setmana que ve. I l’altra. I així successivament.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) assenyala que un terç de tots els aliments es malgasta des del moment que són sacrificats o collits. Calcula que el malbaratament d’aliments per persona i any a Europa i l’Amèrica del Nord és d’entre 95 i 115 kg. Aquesta estimació és molt més baixa que la de la Comissió Europea —només d’un meló a la setmana—, però l’estudi de la FAO també calcula que el malbaratament mitjà anual d’aliments en l’Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic és d’entre 6 kg i 11 kg a l’any. És a dir, menys de mig meló al mes.
El malbaratament d’aliments és degut en part als processos industrials a què són sotmesos els aliments fins que arriben als nostres cistells. L’altra part dels aliments que es fan malbé correspon al que tallem abans de menjar i llencem després. Més que res, el malbaratament d’aliments és el resultat de l’actitud «selectiva» que molts de nosaltres en el món occidental expressem pel que fa al que ens agrada menjar i el que no. No considerem els efectes que els nostres gustos tenen en el món en què vivim. El fet que no ens agradi una cosa no significa que no sigui un aliment i, quan ho llencem, és menjar malgastat.
Durant la major part de la història de la humanitat, els éssers humans hem viscut en un «món buit» en què la població era escassa i l’abundància de la natura semblava infinita. Quelcom ha canviat els últims cinquanta anys. Ara ens trobem en un «món ple» on els límits es fan sentir en gairebé tot el que fem. Ens comportem com si continuéssim vivint en un món buit amb horitzons llunyans i llocs distants, però en realitat el món ha canviat i ni la idea mateixa de «llunyania» ja no és vàlida.
El viatge dels aliments fins a la nostra taula i fins a la galleda de les escombraries (si no ens els mengem), ja no passa de manera aïllada. Hem d’entendre que la nostra relació amb el menjar i el malbaratament d’aliments afecta les vides d’altres persones en el nostre planeta «ple». Molts éssers humans que viuen –no gaire lluny– en aquest mateix planeta passen gana, mentre que molts de nosaltres tenim molt de menjar i cap lloc on posar-lo. D’altra banda, si bé és veritat que no tothom passa gana, sí que ho és que tots ens enverinem una mica amb el que llancem a l’abocador —quilogram rere quilogram, meló rere meló, camió rere camió.
MESURES PRÀCTIQUES, SENZILLES I SENSATES PER A TOTHOM
La FAO ha publicat una llista de mesures senzilles, però sensates, que tothom pot adoptar per canviar els nostres hàbits:
1. Compreu només el que necessiteu. Feu una llista i seguiu-la.
2. No tingueu prejudicis. Compreu fruites i verdures «lletges», o amb formes irregulars; són igual de bones.
3. Comproveu la nevera. Emmagatzemeu els aliments entre 1 i 5 °C per aconseguir la màxima frescor i vida útil.
4. La primera cosa que entra és la primera cosa que surt. Quan ordeneu la nevera i els armaris, recordeu que cal moure els productes més antics a la part davantera i deixar els més nous a la part posterior.
5. Entendre el significat de les dates. La data de caducitat indica quan l’aliment és segur per al seu consum, mentre que la data de consum preferent significa que la qualitat de l’aliment és millor abans d’aquesta data, però que continua sent segur consumir-ne després.
6. No deixeu res enrere. Guardeu les sobres per a un altre àpat o utilitzeu-les en un altre plat.
7. Doneu els excedents a altres persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada