Un senyor gran, amb un nen i una nena petits. M’imagino que són avi i nets. Els nets parlen en castellà. L’avi mira d’acostar-los al català traduint algunes de les coses que diuen. El nen pregunta, no sé ben bé sobre què: “¿Y a qué huele?”. L’avi respon: “¿A què olora? Doncs no ho sé”.
Molt bé, sens dubte, l’esforç i el mètode de l’avi, però en català no es diu “¿A què olora?”, sinó “¿De què fa olor?”. Olorar no es correspon sistemàticament amb l’oler castellà, sinó que només té el sentit d’aspirar aire pel nas per sentir l’olor d’alguna cosa. I no té el sentit de fer olor d’alguna cosa. Les coses no oloren, només oloren les persones i els animals. Les coses, si de cas, fan olor. Les persones i els animals, en canvi, poden olorar i poden fer olor.
Ai, quina feinada! Perquè no es tracta només de recuperar la llengua. Es tracta de recuperar-la sense convertir-la en un calc del castellà...
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada