Viladecans podria ser un lloc privilegiat per mostrar com, realment, el nostre país té la capacitat i la voluntat de treballar a fons per fer que la llengua catalana sigui present àmpliament a tot el territori, també en els llocs més complicats.
En aquest sentit, el passat dia 25 de maig, el nostre ple municipal va aprovar una moció de suport al Pacte Nacional per la Llengua, juntament amb una colla de mesures per potenciar la llengua catalana a la població. Van votar-hi a favor el PSC, ERC i els Comuns, i en contra el PP i Vox. La moció, a més de proposar l’adhesió de l’ajuntament al Pacte, presenta un Pla Local de Promoció del català que es concreta en una colla de punts que, tot i que estan molt bé, necessiten un pas més de concreció, perquè dits com es diuen resulten certament molt genèrics, i no s’indica cap mitjà per dur-los a terme. Jo crec que una cosa que podria resultar pràctica seria crear un grup de treball format per un representant de cada un dels tres partits que van votar la moció, amb l’encàrrec que en un termini determinat (un termini curtet, que aquestes coses, si es vol, es poden fer de pressa) duguin a terme dues tasques: una, fer un primer desglossament de les propostes del Pla; dues, posar en marxa un grup més ampli, amb tècnics i persones interessades, per vetllar pel funcionament de tot plegat. A mi, per exemple, m’agradaria participar en aquest grup.
Em sembla molt clar que, amb interès i ganes, es podrien concretar i engegar moltes coses. Com ara aquestes: adreçar-se a les associacions de comerciants i de restauradors, i a les possibles xarxes nacionals dels països més presents en el comerç i la restauració, com ara el Pakistan o la Xina, perquè s’interessin pel tema, i facilitar-los mitjans d’aprenentatge; oferir classes de català o altres mitjans d’aprenentatge per a nouvinguts, i fer-los al màxim de senzilla la possibilitat d’inscriure-s’hi i d’assistir-hi; muntar algun tipus de campanya institucional a través del Butlletí Municipal i d’altres mitjans mostrant els avantatges d’aprendre i parlar la llengua; buscar i potenciar mitjans d’arribar als joves amb què es pugui promoure l’ús de la llengua; veure cas per cas com tenim al municipi la presència del català en l’àmbit econòmic, cultural o esportiu i pensar què es pot fer per fer-l’hi més present; recordar a les associacions, comerços i altres entitats que, encara que fer els avisos i comunicacions només en castellà resulta més fàcil, és més útil per a tots fer-los en les dues llengües.
Hi ha coses molt elementals que no costa gens agafar-les per costum, i això sol ja seria un important pas de potenciació de la llengua. En dic una en concret. Quan vaig a comprar en un supermercat, a l’hora de pagar, la majoria de caixeres o caixers sempre se m’adrecen en castellà encara que ells siguin catalanoparlants o parlin en català fàcilment. Si jo llavors els contesto en català, continuem la conversa en català. I jo pregunto: ¿No es podria fer una campanyeta per canviar el costum i que els caixers o caixeres que parlen català s’adrecin als clients, d’entrada, en català? Després, si cal, ja canviaran. Però d’entrada, el primer contacte, en català. I el mateix es pot dir, per exemple, dels cambrers i cambreres, i altres persones que treballen de cara al públic.
Acabo. I ho faig afegint que seria de molta ajuda fer aquesta tasca coordinats entre diversos ajuntaments propers, o a nivell comarcal. I amb el suport de la Conselleria. Seria tot un puntàs que el Baix Llobregat, o una part dels seus municipis, emprenguessin una tasca en aquest sentit!
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada