La muerte tenía un precio

A finals del 2020, durant la pandèmia, es va arribar a un acord de fusió entre el BBVA i el Sabadell, però va fracassar en no posar-se d’acord en el preu de les accions. Cinc anys després, el BBVA impulsa una Opa hostil, enemiga, intentant apoderar-se del Sabadell comprant les accions directament als clients del banc català. Després d’una campanya gairebé electoral entre dos partits, el BBVA torna a perdre la partida. El 25% de les accions no va arribar al mínim exigit de 30%. Els minoristes, que constitueixen una base de clients fidels i petits i mitjans empresaris, només van cedir l’1,1% de les seves accions. 

L’Opa del BBVA al Banc de Sabadell ha estat l’Opa més cinematogràfica de les que es fan i es desfan. No tant per la referència de David i Goliat perquè a l’Opa li van més els espagueti western: La muerte tenía un precio. En el fons d’això es tracta l’Opa, per quin preu fan la compravenda del banc per desaparèixer a les entranyes del BBVA basc, i conformar-se a ser una S majúscula en la cua de l’anagrama.

En sis anys, des del 1993 amb Felipe González, fins al 1999 amb Aznar, la banca privada va absorbir i es va ventilar tota la banca pública d’Espanya, i la crisi del 2008 va esborrar del mapa,  no només el conjunt de les deu caixes catalanes, sinó l’obra social que finançaven.

Els bancs són cada cop més entitats sense rostre. Amb menys oficines, gairebé ha desaparegut el tracte al públic.  La revolució tecnològica no ha donat una millora en la relació amb els clients sinó una desmaterialització. El mòbil és el nostre empleat sense rostre ni mostrador i sovint ens parlen veus a milers de kilòmetres d’aquí.  La veritat és que la intel·ligència vella que mana la  IA no ho fa per ser més llestos, sinó per estalviar-se nòmines i llocs de treball.

De tota manera, brindem per la continuïtat en variada i estranya companyia com fan Foment, Albert Batet, Puigdemont, els sindicats, l’esquerra catalana i els petits accionistes. En les absorcions, a cada bugada hem perdut més d’un llençol social: reduccions de plantilles, menys llocs de treball, tancament d’oficines i serveis pitjors. 

En tot cas, acompanyaria el brindis amb una altra Opa, una cançó del 2006: Opá, yo voy hacer un corrá./ Tengo la maera/Y tengo los tablone/la chapa del tejao/ la he sacao de unos bidone.

José Luis Atienza