De miracles i prodigis en el Camí de Sant Jaume

Miguel Rodríguez, autor del llibre, i Sergio Campos, president de l’associació.

L’associació viladecanenca d’Amics del Camí de Sant Jaume continua imparable la seva tasca de divulgació i de coneixement d’aquest camí que travessa la història, la geografia, l’art, l’espiritualitat... al llarg de tants segles.

I per això el 31 d’octubre, just abans de la Castanyada, ens van convocar al Pau Picasso per fer la presentació del llibre De miracles i prodigis en el Camí de Sant Jaume, de Miquel Rodríguez, editat per Caligrama Editorial. Una presentació molt amena, amb una doble virtut: la d’animar a fer el Camí als qui encara no l’han fet, i la de rememorar tantes històries, tants paisatges, tanta bellesa, per als que sí que n’hem fet una part o tot sencer.

Servidora només ha fet algunes etapes del Camí: des de Logronyo fins a Lleó. Sola. Bé, sola enmig de la multitud, perquè quan et lleves a les 5 o les 6 del matí ja hi trobes gent (de tot el món!) caminant. Quan et prepares, fer la motxilla ja és tota una experiència: perquè no has de pensar tant què t’has d’endur, com què has de deixar si no vols quedar sepultada pel pes. Els llibres són una de les coses que a mi les primeres vegades més em va costar de deixar. 

Però tot plegat comporta una altra virtut inesperada, per a mi que sempre m’embolico en mil coses i sempre tinc una agenda que sembla la selva: tens moooolt de temps lliure. Camines al matí, descanses després de dinar i, llevat de rentar-te la roba, no tens res més a fer. Silenci (fantàstic) o conversa, o passejada, o visita turística. Però darrerament m’enduc també un llibre. Un llibre que no pesi i que m’entretingui o em permeti fer algun altre itinerari complementari. La darrera vegada va ser un llibre fantàstic d’Oriol Pérez, Bach en temps de pandèmia, un recorregut per les cantates d’aquest compositor alemany.  La propera vegada tinc clar que m’enduré el de Miquel Rodríguez, perquè a mesura que vas avançant va explicant-te mil històries dels llocs per on passes. Un bon company de viatge, segur!

Mercè Solé