Cinquanta anys de la mort de Franco

Aquest mes fa cinquanta anys de la mort de Franco. Una part de la població té records clars d’aquells dies, de les il·lusions, de les incerteses, de les pors... Però la majoria de ciutadans i ciutadanes no en tenen cap record, perquè o ni tan sols no havien nascut, o eren tan petits que potser l’únic que recorden és que aquell dia van fer festa al col·legi. 

El fet, però, és que tant per als qui ho recorden com per als qui no, i, més encara, tant per als qui són conscients del que aquella mort va significar com per als que no en són, aquell dia ens va canviar la vida a tots. Ens va canviar la vida vol dir que vam deixar de viure sota una dictadura i vam començar a caminar cap a un país que intentava ser democràtic. I amb tots els alts i baixos, i totes les deficiències –que sí, que efectivament en són unes quantes– hem aconseguit crear unes bases democràtiques que ens fan sentir molt lluny aquells anys negres en què governava el dictador.

Perquè el fet és que els sentim molt lluny, aquells anys. Els que els van viure hi pensen molt poc, i els que no, no hi pensen. I això és bo i és dolent alhora.

És bo, perquè mostra clarament que, malgrat el que alguns puguin dir, la immensa majoria de la població ens sentim còmodes i bé amb la democràcia, i no enyorem ni desitgem gens cap altra mena de govern de caire totalitari o dictatorial. Però és també dolent, perquè aquest oblit o desconeixement del que el franquisme va ser, i del patiment que va comportar per a tanta i tanta gent, i de la lluita que molts compatriotes van dur a terme per aconseguir un país lliure, ens porta a oblidar que els drets democràtics s’han de valorar molt més del que molts els valoren, i s’han de reivindicar i defensar davant tots els intents de blanqueig de la dictadura, o de conformisme insensat davant els plantejaments polítics i socials que voldrien reproduir-la més o menys camuflada.

Sí, cal treballar per una democràcia millor, cal abaixar el to de crispació en què estem immersos, i cal mantenir viva la memòria del que els llargs anys de la dictadura van comportar.