Un amor sense condicions
No són humans, i m’estimen
sense fronteres. Per a ells,
ni temps ni espai existeixen.
No tenen límits, viuen al dia i
frueixen dels moments
compartits. Pocs o molts,
això no els importa.
Em segueixen allà on vaig.
M’esguarden des de la seva
mirada felina, oberta, persistent.
No amaguen res, sembla
que vulguin amarar-se de mi.
M’hi sento acollida, buscada,
desitjada i, fins i tot, important.
Res no és ara com abans
de comptar amb la seva presència.
Sense egoismes, sense falsedats,
ells són com són i em volen com soc.
No veus els meus defectes.
Només necessiten la meva companyia
I jo vull la d’ells.
No demanen res i, en canvi,
jo tinc la seva tendresa, les seves
moixaines, la seva calor, el seu amor.
Incondicional, animal, d’excepció.
Un amor ideal, sense comparació.
Els dels meus gats i jo.
Una paraula senzilla
Pau és una paraula de tres lletres només,
però porta tot el món a dins.
Calma, tranquil·litat, serenitat, somriures,
sense fam, sense perills.
Pau és una paraula que no admet bombes.
Vol dir sense guerra, sense trets.
No vol dir gent sense llar ni tampoc fugides.
Sí infants que juguen, no conflictes.
Tres lletres que simbolitzen justícia, progrés.
Pau és passejar sense llàgrimes.
No és tensió, ni inquietud, ni violències.
No és un lloc per al terror. Al contrari:
És agafar-se de la mà i caminar junts,
sense deixar que la por regni enlloc.
Pau no oblida el passat, i és futur.
Pau és una paraula senzilla fàcil de dir.
Amb tres lletres difícils d’aconseguir
i encara més difícils de mantenir,
Pau no té cap frontera,
però li cal l’esforç de tots i sense fi.
Pau és una paraula de tres lletres només,
però porta tot el nostre món a dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada