La sostenibilitat pot semblar una paraula llunyana, gairebé abstracta, però en realitat comença amb coses molt senzilles. Per exemple: què fem amb les taronges que cauen dels arbres als nostres carrers? Durant anys, la resposta ha estat: res. Queien de l’arbre, es feien malbé, embrutaven els carrers i es perdien. Pot semblar un detall menor, però és un exemple clar de malbaratament alimentari.
La taula del pacte pel clima de Viladecans ha fet un gir de mirada amb una acció tan simple com transformadora: l’espigolada urbana de tarongers amargs. Una pràctica tradicional adaptada a la ciutat que, més enllà de recollir fruita, posa sobre la taula una pregunta clau: com gestionem els recursos que ja tenim a la ciutat?
Per explicar-ho fàcil: l’espigolada consisteix a recuperar aliments que no s’han aprofitat. En lloc de llençar, reutilitzem. En comptes de perdre, transformem. Aquesta mirada connecta amb un concepte cada cop més present: l’economia circular. És a dir, evitar el malbaratament, donar una segona vida als materials i convertir el que abans era un residu en un recurs.
En entorns urbans, això vol dir mirar els arbres dels carrers no només com a elements decoratius, sinó com a fonts de recursos. En el cas de les taronges amargues, hi ha un element clau que cal entendre: no són fruita per menjar directament, però sí que es poden transformar. Per exemple, en melmelada, i aquí apareix un concepte important: Allò que semblava un residu és ara un recurs amb valor ambiental, social i educatiu.
Però la força del projecte de Viladecans no és només el què, sinó el com.
La tercera edició de l’espigolada, celebrada aquest mes de març al barri de Sales, ha consolidat la iniciativa com una activitat ja arrelada al calendari local. Més de 150 persones, entre alumnat, entitats, veïnat i famílies, van participar a la jornada, recollint i recuperant prop de 1.200 quilos de taronges.
Les xifres són rellevants, però no expliquen tota la història. El valor real està en el procés. En la participació sostinguda de la ciutadania. En la implicació de centres educatius a través d’activitats d’aprenentatge-servei, i en la col·laboració amb l’entitat Espigoladors, que és qui garanteix que la fruita recollida es transformi i no es perdi.
És aquí on la iniciativa adquireix un caràcter pedagògic. Perquè l’espigolada no només recull fruita: genera consciència. Mostra, de manera pràctica, què vol dir sostenibilitat. I ho fa des d’una experiència directa, especialment significativa per als més joves.
En un context en què sovint es parla de canvi climàtic en termes abstractes, accions com aquesta tenen la capacitat de traduir grans conceptes en gestos concrets. La participació intergeneracional, infants, joves, adults i grans, reforça la dimensió comunitària, creant espais de relació i col·laboració que van més enllà de l’activitat puntual.
No és només una jornada. És una manera de fer ciutat.
A Viladecans aposten per l’aprofitament alimentari urbà com a eina de sostenibilitat i cohesió social. Entenem que la gestió dels recursos no comença només en grans infraestructures, sinó també en el dia a dia, i en aquest sentit, la lliçó és clara. Allò que cau a terra no ha de ser necessàriament un final. Pot ser un inici. Un inici cap a una ciutat més conscient, més responsable i més connectada amb el seu entorn. Perquè, al cap i a la fi, la sostenibilitat no sempre passa per grans projectes. Sovint comença amb gestos senzills. Amb canvis de mirada i amb la capacitat col·lectiva de convertir una taronja amarga en una dolça oportunitat, que després podem regalar en ocasions especials a qui ens visita, les entitats, o la nostra gent.
Encarni Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada