Cap on ens estan portant? Fa por, mirar el que estan fent els que es consideren els amos del món, els que es creuen amb dret a destruir el que sigui en funció d’uns interessos en què es barreja de tot: tenir un món organitzat al servei de la seva voluntat geopolítica, enriquir-se personalment i enriquir els qui els envolten, satisfer els seus egos desbocats, disfrutar castigant els qui se’ls oposen i els qui no els adulen suficientment... Són poderosos, senten el plaer de fer-se obeir encara que manin bestieses, i no semblen tenir dintre seu cap bri de compassió.
Trump, Netanyahu, Putin... s’exhibeixen sense por i sense pudor. Han aconseguit ressuscitar formes de fer i de plantejar les relacions entre dels éssers humans que semblava que afortunadament ja havíem superat. O que potser no les havíem superat però que ningú no gosava exhibir descaradament. Els poderosos manaven, sí, i sabien imposar la seva voluntat quan els convenia, però no organitzaven aquestes destrosses ni cultivaven amb tant de deler, i a la vista de tothom, les seves pulsions més primitives.
La civilització, la capacitat humana de conviure dignament, està fent, en els moments actuals, una impressionant marxa enrere.
I a nosaltres, què ens toca fer davant d’aquest panorama? Doncs, primer de tot, no normalitzar-ho, no pensar que això és el que hi ha i acostumar-nos-hi. Després, protestar per tots els mitjans que puguem, des de les converses amb els amics a les manifestacions que puguin organitzar-se. Després, intentar actuar amb criteris de pau i de diàleg en totes les ocasions. Després, mirar bé a qui votem. Després, si tenim fills o nets, mirar de fer-los entendre la importància de tenir les idees clares en aquest tema. I així successivament: que cadascú continuï la seva llista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada