Educo en discapacitat

Avui us vull parlar del projecte d’EDUCO EN DISCAPACITAT que, gràcies a la col·laboració amb l’ONG EDUCO amb fons de la Unió Europea, estem duent a terme des d’ASDIVI. 

ASDIVI va néixer com una entitat per cobrir les necessitats d’oci per a les persones amb discapacitat intel·lectual, però ja fa temps que les famílies ens estem adonant que no només cal oci, que hi ha moltes altres necessitats a cobrir i que calen iniciatives per fer-ho.

Sovint tothom pensa que les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual estan cobertes. Les mateixes famílies anem avançant caselles fins a adonar-nos que no tenim res garantit. Quan parlem de capacitat per poder tirar endavant un projecte de vida independent amb suports específics és pràcticament impossible. 

A Viladecans no hi ha accés a estudis ni sortides laborals suficients, ni cap opció d’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual.

La mateixa etiqueta que els encasella en la discapacitat i que ha de servir per protegir-los, sovint els hi talla l’autonomia. 

Un jove amb discapacitat intel·lectual té molt limitada la seva tria en l’àmbit educatiu i sovint acaben fent una formació que no coincideix amb els seus interessos. I, així i tot, continuen formant-se i quan acaben cerquen oportunitats laborals que la major part de les vegades no arriben mai. Molts volen accedir a un habitatge, com la resta de joves de la ciutat, però aquí no hi ha cap opció.

Tot això, ho reivindiquem des d’ASDIVI allà on pertoca, però aquest curs ho estan fent els propis nois i noies d’ASDIVI amb aquest projecte. Estem formant a 12 nois i noies d’ASDIVI per a fer ponències en les quals expliquin en primera persona quines són les discriminacions que han patit en els àmbits d’educació, laboral, habitatge i la vida en societat en general. I tot això ho expliquen en àmbits administratius i polítics que és on es poden canviar les coses.

Estem molt satisfets dels resultats, tant de les ponències com de l’empoderament que estan agafant aquests joves per fer-nos saber que estan aquí i que són capaços de reclamar allò que els pertoca de ple dret. Personalment, estic molt orgullosa de tots ells i els felicito per la gran feina i l’esforç que estan fent.

Els he demanat als joves que formen part del programa que ho expliquin per als lectors del Punt de Trobada i comparteixo amb vosaltres el text que ens han preparat a continuació. 

Natàlia Morant Garrido

EDUCO és un projecte format per joves amb discapacitat que utilitzem la nostra veu per reivindicar els nostres drets i fer-nos escoltar dins la societat.

Fem ponències als polítics perquè ens escoltin el que reivindiquem.

Ja hem fet moltes ponències, però volem anar molt més enllà. Ens han escoltat a l’Ajuntament de Viladecans, la Universitat ENTI, el Consell Comarcal i els Serveis Territorials d’Educació. També hem parlat a la Ràdio de Gavà.

Aquestes són algunes de les nostres reivindicacions:

El Dennis reivindica que no volem que ens separin en altres aules, volem aprendre amb tots els nostres companys.

La Míriam reivindica que no volem fer tantes pràctiques ni voluntariats. Volem que ens contractin i confiïn en nosaltres. 

El Quim reivindica que no volem que ens discriminin a l’escola ni a cap lloc.

La Melani reivindica que mereixem ser acceptats per tothom. No volem més discriminacions per part de la societat.

La Mireia reivindica que demanem habitatges dignes per a persones amb discapacitat. Volem poder viure independents com tothom, i amb els suports que necessitem.

El Nil reivindica que hi hagi més formació per als professors per atendre a la diversitat. A més, calen més recursos.

La Raquel voldria que la contractessin i que li paguessin un sou. No ens fan ni tan sols entrevistes. Volem inclusió laboral de veritat.

El Joan demana més oferta formativa per a persones amb discapacitat. No podem estudiar el que volem i, a més, només podem estudiar fins als vint anys.

La Núria reivindica que no volem que ens encasellin en etiquetes fixes. Som persones amb les nostres qualitats i característiques pròpies.

El Pau reivindica la situació amb el treball per persones amb discapacitat. “Podem i volem treballar, només ens calen les oportunitats per fer-ho”

La Maria reivindica que no volem que les escoles ignorin els nostres somnis. Volem poder fer el que somiem com tots els altres, i que ens escoltin.

Els joves d’ASDIVI · EDUCO en discapacitat

“Filma i inclou”, la Festa de les Capacitats 2025

Aquest 14 de juny, com cada final de curs, les entitats de Viladecans que treballem amb les persones amb discapacitats hem celebrat la Festa de les Capacitats.

Una festa organitzada per als nois i noies d’Asdivi, Caviga i l’Associació Espectre Autista-Asperger de Viladecans, que amb ajuda dels familiars i tècnics preparen tot el necessari per a la celebració.

La festa és oberta a la participació de tothom i és l’escenari perfecte perquè ens mostrin les fites aconseguides cada curs. I aquest és el secret perquè cada any la festa sigui un èxit de participació. 

L’acte principal de la Festa de les Capacitats aquest any ha estat protagonitzat per l’entrega de premis del concurs de curtmetratges Filma i inclou, projecte que ha estat impulsat per l’entitat Asdivi i on han col·laborat els joves estudiants, amb discapacitat i sense, de l’institut Torre Roja, Caviga, Associació Espectre Autista-Asperger i d’Asdivi.

Durant el curs han anat treballant en les seves produccions en funció de les bases del concurs i fins al dia de la final, amb les següents categories de premis:

- Al vídeo que reivindica les capacitats darrere de la discapacitat.

- Al vídeo que reivindica el dret a decidir de les persones amb discapacitat.

- Al vídeo que convida a perdre la por d’acostar-se a la discapacitat.

- Al vídeo que denuncia el mal que fa el món de les aparences.

- Al vídeo que denuncia els prejudicis en l’entorn laboral ordinari.

- Al vídeo que inspira transformació social.

- Al vídeo que denuncia els prejudicis que encara existeixen cap a les persones amb discapacitat.

- Al vídeo que mostra que totes les persones tenim capacitats i drets.

- Al vídeo que trenca el silenci-premi a la diversitat invisible.

- Al vídeo que retrata el viatge cap a un lloc propi.

Potser us pot semblar que hi ha moltes categories, que potser tants premis poden ser excessius i que s’ha volgut premiar a tots els participants. I també potser, la gala us va semblar que era molt llarga.

I això potser us ho pregunteu perquè no conviviu cada dia amb la discapacitat i totes les exclusions i marginacions que pateixen les persones amb discapacitat i les seves famílies. 

És molt difícil triar entre tot allò que ens fereix cada dia. Quina categoria treure quan totes són igual d›importants i igual de presents al nostre dia a dia?

I per això la nostra tria és cridar ben fort i amb orgull que estem aquí. Estem aquí per celebrar totes i cada una de les CAPACITATS dels nostres nois i noies.

El projecte Filma i inclou, ha volgut apropar amb èxit aquesta realitat a altres joves, i a tots els que han pogut gaudir de la gala amb l’esperança que, de mica en mica, conegueu quina és la nostra realitat i la societat on convivim cada dia canviï la seva mirada. El canvi és fàcil, només requereix empatia, voluntat i valentia.

A més de demostrar el seu talent en la realització dels curtmetratges, la festa ha estat també l’estrena com a DJ de tots els nois i noies que han dut a terme aquesta activitat durant aquest curs. Després de rebre els seus diplomes, uns i altres van demostrar tot el que sabien fent ballar al públic fins ben entrada la nit.

La Festa de les Capacitats és això, una mostra del talent, la creativitat i les ganes que tenen aquests joves per canviar el món. I el canviaran. 

Us convidem a totes a acompanyar-nos en el canvi, a canviar la mirada negativa i donar-li la volta a la paraula DIS-CAPACITAT, que deixi d’assenyalar les limitacions i ens centrem en les CAPACITATS individuals de cadascú de nosaltres. I això serà impossible d’aconseguir mentre només s’assenyali la diferència.

Ens ajudes a canviar la mirada? Tots som imprescindibles per al canvi. T’esperem!

Natàlia Morant Garrido

Rodalies ens roba el temps!

El maig del 2022 ja escrivia un article en aquest mateix Punt de Trobada denunciant la situació lamentable del servei de Rodalies a Viladecans.

Lluny de millorar, la situació és cada cop més insostenible. El Departament de Territori de la Generalitat va reconèixer recentment que entre gener de 2021 i agost de 2024 Rodalies va patir 553 incidències greus. Una incidència greu és aquella que afecta com a mínim 10.000 persones.

Però és que des de principis d’aquest any 2025 Rodalies només ha tingut dotze dies sense incidències. Dotze! Cada dia els usuaris patim talls per avaries, obres, falta de maquinistes o vagues. N’estem fartes!

El premi se l’emporta el mes de març amb trenta-un dies d’incidències, una cada dia, la més greu el dia 9 en què 900 viatgers que anàvem com sardines a dins del tren, vam ser evacuats caminant per les vies i havent de sortir per un forat que van obrir els bombers en una tanca de protecció. El tren circulava amb un retard de mitja hora. Era dels curts d’una planta i això va provocar que a dins del vagó els viatgers anéssim confinats sense espai per moure’ns. Es va aturar en sortir del Prat, i després d’uns 10 minuts sense que el maquinista pogués informar de quan es podria reprendre la marxa, els viatgers vam haver de començar a obrir les portes amb les palanques d’emergència per poder respirar. Jo mateixa vaig trucar al 112 en veure que hi havia gent que entrava en pànic, es marejava i altres que saltaven a les vies per intentar arribar caminant a l’estació de Bellvitge. Finalment, després d’una mitja hora van arribar els bombers amb escales per evacuar el tren. Un total de quatre hores per a fer un trajecte de 40 minuts. Simplement, increïble. 

Des d’ERC Viladecans hem presentat 800 signatures al Síndic de Greuges de Catalunya, per demanar a la defensora dels ciutadans que faci respectar els drets de les persones i es garanteixi el seu dret a la mobilitat. Hem presentat precs i mocions demanant que la informació que es facilita a les persones usuàries del servei sigui la real.

Perquè no us deixeu enganyar, ens venen que hi ha hagut una gran millora amb l’aturada de tots els trens a Viladecans, però el que no ens diuen és que molts trens anunciats desapareixen i no arriben mai a Viladecans. Aquesta situació està molt lluny de millorar. La xarxa envellida ja no dona per més, són quaranta anys amb desinversió a Catalunya, pluges de milions promeses dels nostres impostos que no arriben mai. La inversió d’ADIF entre el 1990-2018 en alta velocitat van ser 56.000 M €, en Rodalies només 3.700 M € i Madrid se’n va emportar el 48% mentre Barcelona només un 17%. Per mi queda ben clar on és el problema i l’única solució és fer efectiu el traspàs pactat amb ERC. Traspàs de competències i dotació econòmica per dur a terme les millores necessàries per tenir el servei que Catalunya mereix.

I el mentrestant està sent molt dur. Cada dia regalant hores i estones robades del temps dels usuaris. Avui mateix, 8 d’abril, quan escric aquestes línies, he patit incidències a l’anada i a la tornada de la feina. Un hora i mitja robada del meu temps que us asseguro que no em sobra.

Els usuaris de Rodalies estem farts de queixar-nos, de que ens enganyin i de que ens robin el temps. Seguirem lluitant perquè almenys la informació rebuda sigui real. Volem solucions! 

Natàlia Morant Garrido

DISDELTASUD

                                          

Us presentem DISDELTASUD, una xarxa que neix amb l’objectiu de donar suport als territoris de Sant Climent, Gavà, Begues, Viladecans i Castelldefels, en matèria de drets de les persones amb discapacitat, afavorint la construcció d’una societat realment inclusiva. El grup impulsor d’aquesta iniciativa està format per persones amb discapacitat que, amb els suports necessaris, esdevindran portaveus en primera persona, per tal d’assolir tots els objectius destinats a consolidar projectes de vida saludables i en igualtat de condicions com a ciutadans de ple dret.

L’objectiu de Disdeltasud és sumar els esforços d’entitats, families i ajuntaments dels 5 municipis, per desenvolupar la legislació de Nacions Unidades sobre el que ha de ser una societat realment inclusiva:

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ratificada per l’Estat espanyol l’any 2006.

El propòsit de la Convenció és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent.

Els articles principals dels drets de les persones amb discapacitat que cal desenvolupar de manera urgent son:

Article 19. Dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat

Que les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure.

Que les persones amb discapacitat tinguin accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat.

Article 24. Educació

Que les persones amb discapacitat puguin accedir a una educació primària i secundària inclusiva.

Hem d’assegurar que les persones amb discapacitat tinguin accés general a l’educació superior, la formació professional, l’educació per a adults i l’aprenentatge durant tota la vida sense discriminació i en igualtat de condicions amb les altres.

Article 27. Treball i ocupació

Dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat.

Que es facin ajustos raonables i es facilitin mesures de suport necessàries i personalitzades.

Article 30. Participació en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport

Les persones amb discapacitat tenen dret a participar en la vida cultural. Per garantir aquest dret els estats es comprometen que les persones amb discapacitat tinguin accés a material cultural en formats accessibles. Programes de televisió, pel.lícules, teatre i altres activitats culturals en formats accessibles. Museus, cinemes, biblioteques, serveis turístics, monuments i altres llocs d’importància cultural.

Per què ens organitzem?

Perquè tot i els avanços dels últims trenta-set anys la inclusió dels infants, joves i adults amb discapacitat encara està lluny d’haver-se assolit. Quan fem referència a persones amb discapacitat, hi incloem persones amb discapacitat de mobilitat, física, sensorial, intel·lectual i neurodivergent.

Perquè encara és necessari explicar que les persones amb discapacitat som ciutadans amb drets i deures que formem part de la societat no només per ser-hi físicament, sinó que amb els suports necessaris podem contribuir activament al seu desenvolupament.

Perquè tot i que es parla d’escola inclusiva, encara es manté la segregació dels nois i noies amb discapacitat, quan el que realment hauríem de fer és lluitar per una escola única per a tothom, on el sistema s’adapti a les diferents capacitats dels alumnes.

Perquè encara és molt difícil l’accés al món laboral ordinari dels joves i adults amb discapacitat.

Perquè la majoria de joves i persones adultes amb discapacitat tenen molt difícil poder construir projectes de vida autònoma i que es respectin les seves decisions.

I recordem que no s’està demanant cap favor en la d’inclusió. Les persones amb discapacitat tenen tot el dret a participar en la vida social i laboral dels municipis lliurement com qualsevol altre veí o veïna de la ciutat.

Natàlia Morant Garrido

Voluntaris de per vida? Canviem la mirada!

 

Si busqueu discapacitat i treball en un cercador d’Internet, trobareu tot un ventall d’informació sobre lleis, drets fonamentals... Nacions Unides reconeix els drets, els estats tenen lleis que els emparen, però la realitat de les persones amb discapacitat és que han de lluitar contínuament per demostrar i reafirmar el seu lloc dins d’una societat poc empàtica i poc adaptada a la inclusió. Sobretot, de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Tot el que és desconegut espanta, i els “normatius” potser es pensen que els altres ja ho tenen tot cobert. Perquè sentim molt a parlar d’inclusió, de lleis i normes que se suposa que emparen un col·lectiu cada cop més gran, perquè cada cop es diagnostica més, amb aquest anhel de tenir-ho tot ben etiquetat i emmarcat dins una categoria on la diferència i els matisos queden dissipats per un gran engranatge que s’ho empassa tot i no mira la individualitat dels individus.

Se suposa que som una societat inclusiva. Se suposa que l’escola és inclusiva. Se suposa que hi ha una inclusió laboral. Se suposa que hi ha un acompanyament institucional. Se suposa que hi ha uns habitatges dotacionals on les persones discapacitades tenen un lloc per viure. Però, de totes aquestes suposicions, els que cada dia viuen aquesta realitat només poden fer-ne una pilota i intentar continuar rodant, tirant endavant a coces i recordant a qui els vulgui escoltar que tenen dret a conviure amb nosaltres, a treballar amb nosaltres i a que els seus esforços es vegin algun dia materialitzats en fites, banals potser per a una gran majoria.

Molts pensaran que avui en dia les coses han canviat molt, i és veritat. Tenim tota una generació de joves amb discapacitat intel·lectual que estudia, que acredita competències i que pot perfectament integrar-se a un lloc de treball amb les condicions adequades i adaptades a la seva particularitat. I sí, tenim la sort de comptar amb els itineraris formatius específics (IFE) per mitjà dels quals els alumnes realitzen pràctiques professionals en empreses de l’àmbit dels seus estudis, demostrant amb escreix les seves capacitats. Tots els inscrits son molt ben valorats i superen les pràctiques. Però sabeu quants alumnes de la promoció del curs passat a l’IFE de Gavà treballen avui dia? Només un.

Cal canviar la mirada! La por per desconeixement, s’ha d’acabar!

Tots tenim una persona propera amb discapacitats intel·lectuals, i si no la tenim, la tindrem. El 15% de la població mundial són persones amb discapacitat… 30 convidats al teu casament, sis membres de la teva família o amics, cinc empleats de la teva empresa, tres companys de classe, dos membres del teu equip, i amb el temps... un dels teus propers a casa teva. Segons la web del Consell Europeu de la UE, el 27% dels europeus de més de setze anys té alguna discapacitat intel·lectual. 101 milions de persones, un de cada quatre adults.

A més, Espanya és el darrer país de la UE en inserció professional de persones amb discapacitat. És urgent i necessari revertir això. Des de l’associació ASDIVI, entitat amb seu a Viladecans dedicada a la defensa i promoció del mercat laboral i l’oci de les persones amb discapacitat, es continua lluitant per la visibilització del col·lectiu. I des de fa tres anys, durant el mes de juliol, signa convenis amb casals d’estiu i restaurants que col·laboren en ensenyar al món que els joves amb discapacitat intel·lectual poden i saben treballar.

Gràcies a Paido, el Racó de Sant Climent, el restaurant de Can Batllori i el club UD Viladecans hem vist com el Xavi, el Quim, la Miriam, el Pau D., l’Ariadna, la Íngrid, el Jose, el Tony, la Maria, la Lucia, el Mario, l’Enea, el Jose Miguel, el Pau O. i la Yaritza tenien una oportunitat laboral. Quinze nois i noies amb discapacitat intel·lectual que han demostrat que poden i saben treballar.

Voluntaris per ensenyar al món que estan aquí, que estan preparats i que tenen la força i el suport dels lluitadors d’ASDIVI per tirar endavant iniciatives com aquesta mentre faci falta demostrar la validesa d’aquestes noies i nois, la mateixa que a altres se’ls pressuposa.

Aquest projecte és una oportunitat per als voluntaris, però també una oportunitat per a les empreses que hi participen i els companys de feina d’aprendre de primera mà què és la inclusió. El repte que ens toca a les persones “normalitzades” (si és que hi ha algú normal) és obrir els ulls i normalitzar quina és la realitat del nostre entorn i assumir que tots tenim els mateixos drets.

No és que els hi fem el favor de deixar-los participar en la vida social i laboral, és que tenen el mateix dret d’estar i participar allà on estàs tu.

Natàlia Morant Garrido