De fet sembla ser que no és la primera que hi va haver a Viladecans, perquè cap allà els anys 20 es veu que ja n’havien fet. Però aquesta és la primera de les que s’han fet en continuïtat fins al dia d’avui.
Va ser l’any 1948. La cosa es devia muntar bastant a correcuita, perquè com a mínim al rei negre, que és la font d’aquesta informació, no li ho van proposar fins al mateix dia 5 al matí. El rei blanc va ser Joan Janer, el ros Secundí Roca, i el negre Josep Lligadas Vendrell.
Els Reis anaven a cavall, i els acompanyaven una colla de patges amb els vestits dels pastors dels Pastorets. En canvi, l’origen dels vestits dels Reis era un secret que molt pocs sabien. Concretament, eren els vestits dels Reis que estaven preparats per a la festa que l’endemà s’havia de celebrar a la fàbrica Philips de Barcelona per als fills dels treballadors. I és que resulta que Gabriel Puig, el Bielet, director de tantes obres de teatre, treballava a la Philips, i va pactar amb un dels porters que s’enduria els vestits el dia 5 a la tarda, i just després de la cavalcada els tornaria a lloc. I acabada la cavalcada, efectivament, els vestits van tornar en taxi a Barcelona i ningú no ho va saber...
La comitiva va sortir de l’ajuntament, i tal com diu el nostre informant, “va fer el mateix recorregut que feien les processons”. Va agafar el carrer Jaume Abril, va pujar pel carrer del Sol, va continuar per Sant Joan, va arribar a l’església, i allà, el vicari, Josep Maria Vidal Aunós (el que anys després obriria les portes de la parròquia de Sant Medir per a la fundació de Comissions Obreres, i més anys després encara obriria les portes de l’església del Pi per a les tancades d’immigrants) va obrir les portes de l’església perquè els Reis entressin a venerar el Nen Jesús. Josep Maria Vidal, capellà jove acabat de sortir del seminari, estava aleshores de responsable de la parròquia, perquè s’havia mort el rector, Ricard Serrajòrdia, i encara no havia arribat el qui l’havia de substituir, Ramon Saborit.
Després de l’església, els Reis van continuar per Sant Joan, van baixar per Àngel Guimerà (aleshores Calvo Sotelo) i van tornar altre cop a l’ajuntament on es va habilitar una sala perquè els nens i nenes anessin a portar les cartes personalment als Reis i rebessin uns quants caramels, tot plegat amb les habituals escenes de plors i alegries tan pròpies de l’esdeveniment...
Va ser l’any 1948. La cosa es devia muntar bastant a correcuita, perquè com a mínim al rei negre, que és la font d’aquesta informació, no li ho van proposar fins al mateix dia 5 al matí. El rei blanc va ser Joan Janer, el ros Secundí Roca, i el negre Josep Lligadas Vendrell.
Els Reis anaven a cavall, i els acompanyaven una colla de patges amb els vestits dels pastors dels Pastorets. En canvi, l’origen dels vestits dels Reis era un secret que molt pocs sabien. Concretament, eren els vestits dels Reis que estaven preparats per a la festa que l’endemà s’havia de celebrar a la fàbrica Philips de Barcelona per als fills dels treballadors. I és que resulta que Gabriel Puig, el Bielet, director de tantes obres de teatre, treballava a la Philips, i va pactar amb un dels porters que s’enduria els vestits el dia 5 a la tarda, i just després de la cavalcada els tornaria a lloc. I acabada la cavalcada, efectivament, els vestits van tornar en taxi a Barcelona i ningú no ho va saber...
La comitiva va sortir de l’ajuntament, i tal com diu el nostre informant, “va fer el mateix recorregut que feien les processons”. Va agafar el carrer Jaume Abril, va pujar pel carrer del Sol, va continuar per Sant Joan, va arribar a l’església, i allà, el vicari, Josep Maria Vidal Aunós (el que anys després obriria les portes de la parròquia de Sant Medir per a la fundació de Comissions Obreres, i més anys després encara obriria les portes de l’església del Pi per a les tancades d’immigrants) va obrir les portes de l’església perquè els Reis entressin a venerar el Nen Jesús. Josep Maria Vidal, capellà jove acabat de sortir del seminari, estava aleshores de responsable de la parròquia, perquè s’havia mort el rector, Ricard Serrajòrdia, i encara no havia arribat el qui l’havia de substituir, Ramon Saborit.
Després de l’església, els Reis van continuar per Sant Joan, van baixar per Àngel Guimerà (aleshores Calvo Sotelo) i van tornar altre cop a l’ajuntament on es va habilitar una sala perquè els nens i nenes anessin a portar les cartes personalment als Reis i rebessin uns quants caramels, tot plegat amb les habituals escenes de plors i alegries tan pròpies de l’esdeveniment...
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada