dilluns, 23 de novembre del 2009

Un llibre ens apropa la història i la gent de Viladecans

El passat divendres 30 d’octubre a les set del vespre es presentà a la Torre del Baró el llibre Viladecans 1930-1980. La mirada d’Antònia Doñate, de Josep Lligadas.
Aquest llibre és un repàs a la història de Viladecans durant bona part del segle XX, a través dels records de l’Antònia Doñate, una catalana que viu a Viladecans des de ben petita. Mitjançant entrevistes realitzades per l’autor, la protagonista explicà tot allò que recordava sobre la nostra ciutat al llarg de tota la seva vida, marcada per successos i moments tan importants com la guerra civil, la dictadura franquista o la transició cap al sistema democràtic en què vivim avui. A més de les dades històriques aportades per l’Antònia, el llibre també inclou un recull de fotografies de la protagonista, així com d’altres personatges o llocs de la nostra ciutat en diferents moments de la seva història; i uns apèndixs amb el testimoni d’altres ciutadans. Però el que resulta més proper del llibre és que l’autor no ha optat per escriure sobre la història de Viladecans, sinó que ha fet un matís consistent en aportar la mirada d’una protagonista d’aquesta història. Les anècdotes que explica permeten al lector introduir-se gairebé dins els carrers de la ciutat i viure la nostra història amb l’Antònia.
En l’acte hi van intervenir Maria Victòria Herrero, vicepresidenta del Grup Tres Torres de Viladecans; Maria Salmerón, tinenta d’alcalde i regidora de Cultura; Andreu Comellas, fill de l’Antònia Doñate; i Josep Lligadas, autor del llibre. La primera de tots quatre presentà i conclogué l’acte, i els altres tres van parlar del llibre, cadascun d’ells des de la seva visió i implicació en ell, i van transmetre’n una imatge i una valoració molt positiva. Podeu llegir les seves intervencions a http://gruptrestorres.cat i, dintre la web, a l’apartat “Activitats”, el subapartat “Documents”. Tots ells van parlar sobre la importància de la memòria històrica, un aspecte molts cops oblidat, fet que no hauria de donar-se. I és que conèixer i repassar la nostra història no serveix tan sols per culturitzar-nos i aprendre coses noves, sinó que a més ens permet conèixer tots el errors que vam cometre en el passat i ens ajuda a no repetir-los. Finalment la pròpia protagonista va fer una reflexió sobre el llibre i va agrair el treball fet per l’autor i el suport de tots el membres de la seva família.
Pel que fa a l’assistència a l’acte, cal mencionar el ple absolut de la sala de la Torre del Baró on es va dur a terme la presentació del llibre. Sovint (i desgraciadament) a la nostra ciutat aquest tipus d’actes culturals destaquen per l’absència de públic. És una llàstima que, malgrat els més de 60.000 habitants que té la nostra ciutat, només s’interessi per la cultura una minúscula part de nosaltres. Però va resultar que aquest cop els ciutadans de Viladecans vam demostrar que ens interessen la cultura i la història, i les cadires disposades a la sala van ser totalment insuficients per al públic que va anar-hi. Gairebé hi havia més gent dreta que asseguda, i una gran part de la família de l’Antònia, que va assistir a l’acte, va haver de mirar-se’l des del pati de l’edifici.
El llibre, editat pel Grup Tres Torres, es va vendre durant l’acte mateix i està a la venda a la llibreria Els nou rals.
Considero que aquest tipus d’apostes per la cultura són alternatives molt interessants a passar-se la tarda davant la televisió mirant programes que parlen de temes banals, i que llibres com aquest ens permeten conèixer una part de la nostra història, ja sigui com a ciutadans de Viladecans, de Catalunya, d’Espanya o del món, i créixer moralment. A més això permet adonar-nos que a la nostra ciutat hi ha gent capaç de realitzar apostes molt interessants i que no tot ha de venir de fora.
Laura Barrio Aguilar