dijous, 19 de novembre del 2009

Castanyalloween

Un dia va arribar a les nostres terres el Pare Noël, s’hi va quedar i ara conviu amb bona harmonia amb els nostres Reis de tres colors de tota la vida.
Sant Valentí també va venir, o potser el van dur una mica per la força, però el cas és que sembla que no s’acaba d’adaptar al nostre clima i és força problable que acabi marxant empaitat per Sant Jordi.
I Halloween? Aquest a molta gent li fa ràbia, a mi també, ho confesso. Potser és perquè ve amb més intencions de substituir, que no pas de conviure. En qualsevol cas, val a dir que ens ha fet un favor i és que sense voler ens ha donat un cop de mà a l’hora de recuperar la tradició de buidar una carbassa per Tots Sants.
Recordo quan era petit, que el meu avi agafava una carbassa del camp i la darrera nit d’octubre la buidava, li donava forma de cara i hi posava una espelma a dins.
Encara que a algú li pugui semblar estrany, aquesta tradició havia estat molt arrelada a Catalunya, diuen que és d’origen celta.
Doncs ja ho sabeu, per la Castanyada buidem carbasses, mengem castanyes, panallets i moniatos… i la disfressa de fantasma guardem-la per carnaval.
Jaume Lligadas Vendrell