“El relat de la lluita per la propietat de la Torre té molt de crònica siciliana, de rics de la ciutat de Barcelona que miren de dalt a baix les vides i intrigues de pagesos, de sacerdots que fan una eina de poder de la seva proximitat als senyors. No falten els ingredients de les novel·les per entregues: les senyores riques que balbotegen les seves últimes voluntats, els parents pobres desnonats per l’oblit dels parents rics, masovers sense masia a la mort de la senyora, els morts per enverinaments, el bestiar enverinat per mans desconegudes, el mossèn sense sotana disfressat de seglar per espiar una neboda que s’havia citat amb un jove en una font, l’empresonament per error d’un fals culpable o el fantasma de la secta del Triángulo, els maçons”.
Això deia José Luis Atienza el passat 2 de juny al Centre Cultural Sant Joan en presentar el llibre que ha escrit Jaume Lligadas Vendrell i que ha publicat el Grup Tres Torres. El llibre es diu Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell, i la seva publicació és, sens dubte, és un esdeveniment important en la recuperació de la nostra memòria ciutadana.
José Luis Atienza, en la presentació, deia també que “d’aquest llibre s’aprofita tot” i, com a exemple, citava les paraules del pròleg de Josep Campmany en què ens convida a llegir el relat dient que, en ell, “carlins, maçons, republicans i regionalistes apareixen i desapareixen de les pàgines amb un inconfusible color local, i ens expliquen que, contràriament al que hom podia pensar, Viladecans no era un poble adormit, avorrit i acomodat a l’agricultura”.
El llibre, doncs, és d’imprescindible lectura per a tothom qui vulgui conèixer com era el Viladecans del qual som hereus, i vulgui conèixer-lo, a més, passant-s’ho bé llegint una història que és com una novel·la: perquè la història en si ho és, i perquè, alhora, el seu autor ha sabut oferir-nos-la així: de molt bon llegir, i molt apassionant fins i tot. És, sens dubte, un llibre que enganxa.
I cal dir que l’acte de la presentació va estar també a l’altura del llibre que es presentava. Vam ser un centenar de persones, i a l’escenari, a més de les quatre persones que havien de parlar, ens acompanyaven els retrats dels dos principals protagonistes de la història: Magdalena Modolell, la senyora, i Andreu Samaranch, l’impagable rector de la parròquia en aquells anys.
Presidia Joan Pidelaserra, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Viladecans, i en primer lloc Maria Victòria Herrero Garcia, vicepresidenta del Grup Tres Torres, va recordar les principals activitats i temes en què actualment està ficat el grup. I després, anant ja al llibre, José Luis Atienza, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en va fer una brillant presentació que abans ja hem esmentat, i després l’autor, Jaume Lligadas Vendrell, va parlar dels protagonistes del llibre emmarcant-los, però, en unes quantes pinzellades diríem que col·laterals, que van anar des dels records de la Raval, als records de l’església (“On van els nens i nenes de Viladecans cada diumenge?” I la concurrència, amb bona memòria, va respondre amb entusiasme: “A missa, a doctrina i al Centro!”), per acabar amb el record captivador d’un personatge també col·lateral: Democràcia Berga, la primera nena batejada civilment a Viladecans. Després, Joan Pidelasserra va tancar l’acte amb unes breus reflexions sobre la nostra història i la nostra realitat actual viladecanenca. Cal dir, per als qui vulguin disfrutar llegint-les, que les intervencions de José Luis Atienza i Jaume Lligadas es poden trobar a la web del Grup Tres Torres (entreu a www.gruptrestorres.cat; cliqueu, dintre les notícies, “Una presentació entranyable”, i allà trobareu l’enllaç).
I quan semblava que l’acte s’havia acabat… Joan Bonich va exaltar les masses amb una altra cantarella que els nens i nenes baladrejàvem a la porta de l’església quan hi havia un bateig: “Tireu confits, que són podrits, tireu vellanes, que són corcades! Si no en voleu tirar, el nen es morirà”, hàbilment modificat per “el llibre no es vendrà”. I des de l’escenari ens van bombardejar a cop de confits.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada