Aquest és l’últim article, per ara, en què recollim paraules o expressions en perill d’extinció, o potser ja extingides del tot. O perquè allò que designen ha desaparegut, o perquè són substituïdes per altres, o pel que sigui. Com dèiem en el primer article d’aquesta sèrie, a Viladecans el vocabulari català que es feia servir era molt ric, i, almenys com a record i homenatge, aquí n’hem anat recollint alguns exemples. Amb ganes, també, que animin a mantenir la nostra llengua viva en tot allò que val la pena de ser mantinguda.
I, abans de començar amb aquesta última sèrie de paraules i expressions, deixeu-me donar les gràcies als que ens n’heu fet arribar alguna. I demanar a tots que, si se us n’acudeixen més, no dubteu d’escriure’ns a l’adreça electrònica del Punt de Trobada (puntviladecans@gmail.com). Som-hi, doncs. I aquest cop comencem amb les mesures.
Unça. Quan jo era petit, a casa m’enviaven a comprar tres unces de pernil dolç. Sempre eres tres unces, mai una unça, ni cinc, ni deu. Tres unces són, exactament, 100 grams.
Lliura. També a vegades el que anava a comprar era mitja lliura d’alguna cosa. En general era mitja lliura, però també podia ser una lliura. La lliura, que es considera l’equivalent de 400 grams, encara és una paraula en ús, encara que cada cop s’utilitza menys.
Petricó. A vegades, també, anàvem a comprar un petricó de llet. Un petricó, diuen els diccionaris, és un quart de porró. I un porró són 94 centilitres. O sigui que un petricó són 23,5 centilitres, pràcticament 25 centilitres, un quart de litre.
Mujada. I encara parlant de mesures, en citem una que per ara continua plenament en ús, tot i que està en un altre nivell. A mi, a casa, no m’enviaven a comprar cap mujada de res, és clar. I és que la mujada s’utilitza per mesurar l’extensió d’un camp, i equival a uns 4.900 metres quadrats.
Taulell. Anem ja per una altra cosa. Un taulell és la taula estreta i llarga que hi ha a les botigues per posar el gènere o per tenir-hi els estris de pesar o de cobrar. Aquesta paraula ara està retrocedint a tota velocitat, substituïda pel castellà “mostrador”. Ho hauríem d’evitar.
Destarotar. Destarotar (pronunciat “destrotar”) vol dir desconcertar, descol·locar: “Amb això que m’ha dit m’ha deixat totalment destarotat”. Com a adjectiu, “estar destarotat” vol dir una cosa semblant a “estar fora de si”.
Ventallot. Vol dir, simplement, bufetada.
Tiberi. Vol dir un gran àpat.
Vagar. Vagar vol dir, certament, anar rondant sense fer res. Però també té un altre ús que a Viladecans era l’habitual: tenir temps per fer una cosa. Per exemple: “Mai no li vaga d’acabar allò que li vaig demanar”.
Tenir tard. Abans, a Viladecans, la gent tenia tard. Ara, més aviat, té pressa. Però vol dir el mateix. O sigui que no estaria gens malament que de tant en tant tornéssim a tenir tard.
Nyafla. Nyafla vol dir taca. I, segons el Diccionari Català Valencià Balear, és una paraula que diuen a Tortosa. Doncs a Viladecans també (deu ser per germanor deltaica, com la rendilla). A Viladecans, a més, s’utilitza, o utilitzava, també la forma “nyofla”.
Rai. Aquesta és una exclamació que abans tenia més ús que ara, però que encara es manté prou viva. Serveix per dir que una determinada cosa no és problema, que segur que funcionarà, etc. Per exemple: “Tu rai, que tens una bona feina!”. “Això rai, segur que ho arreglen!”.
Ni mai. Serveix per contestar amb menyspreu a una negativa: “No vindràs a la festa? Doncs ni mai! No et necessitem per res!”.
Demana! Aquesta és una expressió que pondera la molta quantitat d’una determinada cosa: “L’entrada era gratuïta i a més regalaven un CD. Demana la gentada que hi va anar!”. “Demana com deu haver plogut, que s’ha desbordat el riu!”.
Lligall. I, per acabar, un homenatge a la peculiar parla pagesa de ja fa anys. Lligall vol dir alguna cosa que serveix per lligar, i aquí s’utilitzava sobretot per les tires d’espart que es feien servir per lligar els manats de verdura. Però la gràcia és com es pronunciava la paraula, convertint les “ll” en “i”. I en sortia la magnífica paraula “iigai”, en què la primera “i” del començament té funció consonàntica i la segona vocàlica.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada