L’any 1912, ara fa cent anys, es va crear el primer centre catòlic a Viladecans. En anys anteriors s’havien fet diversos intents, sempre impulsats per Jaume Nogués, que no van arribar mai a materialitzar-se. Als inicis del segle XX, però, es va instal·lar una sala de teatre al segon pis de la Torre Modolell, actual seu de l’Ajuntament i en aquella època residència del matrimoni format per Jaume Nogués i Magdalena Modolell, on es feien periòdicament diversos actes de caràcter públic vinculats a la parròquia.
Així doncs, va ser l’any 1912 quan Magdalena Modolell, ja vídua, va fundar el primer centre catòlic amb el nom de Patronat Obrer. Es va constituir oficialment el dia 23 de febrer i la primera junta va estar formada per Jaume Torné i Esbert com a President, Jaume Cassadó i Pi Vicepresident, Joan Parés i Olivé Tresorer, Rafael Raurich i Dinarès Secretari i Mossèn Andreu Samaranch i Albi Consiliari.
El 15 de maig, diada de Sant Isidre, es va celebrar la gran festa inaugural. Així és com quedava reflectit el programa d’actes en el díptic d’invitació que aquí podeu llegir:
Els baixos de la Torre Modolell es van habilitar per fer-hi classes per adults organitzades pel Patronat i, com ja he dit abans, al segon pis del palau és on es trobava, des de feia uns anys, la sala per fer teatre i altres actes de caràcter públic, i que des que es va instal·lar ja s’hi feien representacions teatrals periòdicament. Els espectacles eren sempre d’entrada lliure, tot i que a la sortida hi havia una safata en la qual els assistents hi deixaven la voluntat.
Per les festes de Nadal no faltaven les representacions dels tradicionals Pastorets, en aquest cas, a la safata de sortida s’hi posaven angelets que havien intervingut en la representació custodiant-la en actitud piadosa i Magdalena Modolell, que sempre hi assistia, tenia per costum deixar-hi un duro de plata.
A l’any 1915, després de la mort de Magdalena Modolell, es va habilitar la casa de Cal Secretari (actualment és l’aparcament tancat que hi ha a continuació de la Torre Modolell) com a seu permanent de l’entitat. A sobre de la porta del nou local, un gran cartell amb lletres blaves posava “Centro Patronato Obrero y Cooperativa”. De ben segur que a partir d’aquest cartell és quan comença a utilitzar-se el nom popular viladecanenc “Sentru”.
El Patronat Obrer es va disoldre a l’any 1917, després el va succeir el Centre Catòlic i Social fins a arribar al Centre Catòlic dels anys trenta. Acabada la guerra es va constituir el Centre Parroquial Catequístic fins que al juny de 1983 es va crear, de la mà de mossèn Joan Puig, l’actual Centre Cultural Sant Joan.
Han estat cent anys d’activitats, amb molts alts i baixos, dissolucions traumàtiques i una guerra per entremig. Però sobretot cal agrair a la multitud de persones, viladecanencs i viladecanenques, que al llarg d’aquests cent anys, han fet possible amb el seu esforç i dedicació, que avui puguem conmemorar el centenari d’aquesta institució.
Ara fa un any, l’actual junta del Centre Cultural Sant Joan, em va proposar d’escriure una breu història del Centre Catòlic a Viladecans. Vaig acceptar de bon grat i el resultat n’és una publicació que sota el títol de El “Sentru” cent anys de vida, va sortir a la llum aquest mes de maig passat. Vull afegir que per a mi ha estat un honor participar en la commemoració del centenari del “Sentru” amb aquest recull històric, ja que encara que en l’actualitat no tinc cap vinculació amb el Centre, si que la vaig tenir en la meva infantesa i joventut i per altra banda, són molts els membres de la meva família que la tenen en el present i que la van tenir en el passat, fins i tot en la seva fundació l’any 1912. Visca el “Sentru” i que sigui per molts anys!
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada