dijous, 10 de gener del 2013

Una emissora de ràdio a Viladecans en la frontera entre la república i el franquisme

Logotip i adreça de la Cooperativa Ràdio Associació de Catalunya. AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència general d’entrada,7 de maig de 1936.


L’emissora de ràdio de les Ràfoles, gairebé construïda l’any 1936.AMVA, Col·lecció Royo Pérez

Detall del pànol de l’edifici central de l’emissora de Ràdio Associació de Catalunya a Viladecans.AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicències d’obres, 1936. 
Matí del dissabte 9 de maig de 1936. L’alcalde Llorenç Puig es dirigia per la carretera del Prat a la cita que cap al migdia havia concertat amb un grup d’homes de Barcelona que l’esperaven a l’indret de les Ràfoles. El batlle de Viladecans havia acceptat representar l’ajuntament en els actes protocol·laris de col·locació de la primera pedra de la futura emissora que Ràdio Associació de Catalunya estava construint als afores del poble. De fet, dos dies abans de l’acte s’havia rebut la invitació formal signada per en Pau Llorenç i Gispert, president de la cooperativa del mitjà de comunicació. En aquesta invitació, es recordava a l’alcalde que la construcció de l’emissora beneficiaria a la població, tot reconeixent-li l’interès personal que sempre havia mostrat en la solució de les gestions que la societat barcelonina havia portat a terme en els darrers mesos.
En efecte, el projecte de l’emissora ja feia mesos que s’havia anat madurant, tant des de la cooperativa com des de l’ajuntament mateix. Com a mínim des del mes d’abril de l’any anterior, moment en què la societat barcelonina havia decidit comprar una franja allargassada de 29.582 m2 propera a la via del tren, mitjançant cinc pagaments anuals per un valor de 9.500 pessetes cadascun. Mesos després, Ràdio Associació de Catalunya pressionava davant de l’ajuntament de Viladecans per aconseguir l’arranjament de la carretera del Prat, pas previ i necessari per a poder iniciar les obres de la futura infraestructura de les Ràfoles. Finalment, ja entrat el 1936, va arribar la preceptiva llicència d’obres a mans de l’arquitecte municipal, Josep Canaleta. Ens situem en el Ple de l’ajuntament del dia 21 de març de 1931 –a només mes i mig de l’acte de col·locació de la primera pedra que citàvem– i en ell l’ajuntament es donava per assabentat, oficialment parlant, dels desitjos constructius de Ràdio Associació de Catalunya. I no només això, sinó que els regidors reunits aprovaven tàcitament el projecte, tot condonant a la cooperativa l’arbitri municipal d’edificacions i drets d’instal·lació de motors si a canvi el sol·licitant es feia càrrec de l’arranjament de la carretera del Prat i hi emprava part de la mà d’obra aturada local existent.
Per tant, amb l’atorgament de la llicència d’obres de l’emissora, l’ajuntament assolia el condicionament de la carretera del Prat sense gaire esforç pressupostari. De retruc, el poble podria sortir als diaris i al mapa de les infraestructures de les telecomunicacions de Catalunya. Tot plegat, en un context en el qual Ràdio Associació de Catalunya ja feia alguns anys que s’havia convertit en la nineta de les oïdes radiofòniques de la Generalitat republicana. Un detall no gens menor del qual devia ser ben conscient tant el republicà Llorenç Puig com també bona part del seus companys de consistori. En tot cas, devien pensar que allò aniria de forma més reeixida si el comparaven amb aquell projecte d’aeroport que també uns homes de Barcelona van voler situar en terrenys de Gavà i Viladecans, entre 1933 i 1934.
Altrament, aquell projecte de l’emissora era un valor segur que es vivia amb total optimisme. Per a la radiodifusió catalana, lluny havien quedat ja els anys foscos de la dictadura de Primo de Rivera en què es veié com Ràdio Barcelona EAJ-1 –l’emissora degana fundada per la catalana Associació Nacional de Radiodifusió– era absorbida per la centralista Unión Radio Madrid. Des del 15 d’abril del 1931, però, en el context de la Segona República, els homes de l’Associació Nacional, ja amb el nom de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, s’havien posat al servei de la Generalitat de Macià i Companys, havien decidit convertir la seva societat en cooperativa, havien inaugurat una emissora tant a Lleida com a Girona i ara, entre el 1935 i 1936, es disposaven a fer un salt endavant amb el nou projecte d’emissora a Viladecans. La radiodifusió catalana bullia d’entusiasme i fins i tot, els seus responsables es deixaven enlluernar per experiments com l’assolit el 21 de maig de 1932 on un grup d’investigadors que treballaven per a la RAC aconseguiren emetre la primera fotografia a través de la ràdio.
I justament per experiments com aquells cal entendre la transcendència de l’emissora que al 1936 es volia construir a la nostra vila. Fins i tot cobejava en el seu interior un projecte més agosarat: la d’esdevenir la primera emissora de televisió de Catalunya, de l’Estat i de tota l’Europa meridional. Les seves proporcions projectades no enganyaven a ningú: una imponent antena a tocar d’un edifici de dues plantes, amb cos central i dos cossos laterals, on compartirien espai els nombrosos operaris i transmissors de l’emissora entre la sala de connexions, els magatzems, les oficines i altres estances auxiliars.
Aquell fou realment un projecte que es va executar ràpidament. Potser cap a l’estiu del 1936 ja estava gairebé enllestit. I diem gairebé perquè, pel 18 de juliol d’aquell any, faltava encara el més important: l’emissora pròpiament dita, la qual setmanes abans els encarregats catalans havien encarregat i gairebé comprat a la casa Telefunken alemanya. Òbviament, esmentar el 18 de juliol del 36 a ningú no se li escapa que és la data de l’inici de la Guerra Civil. Cap a aquells dies d’inici de la guerra i de la revolució, la pesada emissora de 25 kw va arribar embalada a la frontera francesa, però mai va passar a Catalunya. No obstant, sí que passà a Espanya, concretament a l’Espanya totalitària que aviat seria comandada per un general dictador. Al cap i a la fi, el que va passar és que l’emissora esdevingué un regal de l’Alemanya de Hitler a l’Espanya nacional, la qual la posà en mans de l’aparell propagandístic de l’exèrcit sollevat contra la república.
L’emissora Telefunken arribà poc després a Salamanca i serví per posar en funcionament la primera estació de Radio Nacional de España. I des d’aquella estació, sis mesos justos després de l’anomenat Día del Alzamiento Nacional, concretament el 19 de gener de 1937, el locutor Fernando Fernández de Córdoba donava per iniciada la història de la radiodifusió franquista amb aquestes paraules: “Atención, habla España...”. I mentrestant, a Viladecans, l’esquelet de la malaurada i per força silenciada emissora de les Ràfoles esdevenia el símbol rovellat d’un projecte frustrat de modernitat generada per una República que aleshores era colpejada i que després seria abandonada pels uns i aixafada pels altres. 
Xavier Calderé i Bel