Base Castelló Esports y Runnering ha organitzat la XII Cursa de Lluna Plena Solidària aquest any amb: ASDIVI, GEMAO de l’ONCE, MUÉVETE!!! POR LOS QUE NO PUEDEN, Fund. Síndrome 5P- i Fund. Síndrome de Rett. Aquí en teniu una petita història:
Els més matiners ja havien començat al matí marcant el recorregut i muntant les carpes, uns altres, acabat el cafè, ja hi eren. Tot havia d’estar enllestit per quan arribés la gent. Els voluntaris tenien la feina assignada: uns a l’estand solidari, uns altres muntant l’escenari on més tard es repartiran els premis als participants, la resta repartint les samarretes dels qui sortiran a fer la Cursa de Lluna Plena. Els de l’Agrupament Escolta i Guia Garbí de Viladecans ja posen la beguda a refredar i escalfen les planxes pels entrepans per quan acabem la cursa. Tot és a punt.
A un quart de nou comença la cursa a peu amb 700 participants i l’animació d’una batucada a càrrec dels Timbalers de Viladecans. Ràpidament els carrers es taquen de verd llimona, el color de la samarreta commemorativa de la dotzena edició. Uns guies marquen el camí, uns altres tallen la circulació dels carrers. Protecció Civil, la Creu Roja i la policia fan la seva feina i els bombers de Sant Climent ens refresquen la pujada a Can Bori i ens ajuden a creuar la riera de Sant Climent. El mateix es repeteix a dos quarts de deu quan surten els 300 corredors. A l’arribada, més voluntaris per donar aigua a tots els participants i repartir els premis de tots el col·laboradors.
Com cada any acostumo a ser la persona que tanca el grup dels caminadors perquè ningú no es perdi, ajudant i animant als que més els costa. Darrere fas xarrameca amb els que s’hi van quedant, ja que alguns no han fet mai la volta a Sant Climent per la muntanya i per tant desconeixen la distància i el temps necessari per fer-la. Hi ha qui se n’alegra que hi hagi retencions per baixar a la riera i, així, poder descansar. La lluna plena es deixa veure quan baixem per la riera de Sant Climent. Ja és negra nit. Alguns il·luminen el camí amb l’ajut de velles llanternes o els moderns amb l’aplicació corresponent del telèfon mòbil i, és aquí, quan apareix el Mamut.
Uns marrecs es queden endarrerits, jo els faig broma dient que vindran uns “gamusins”, que piquen al cul dels jovenets si es queden els últims, per tal que espavilin i guanyin algunes posicions. Un d’ells em diu que aquest animal no existeix i que jo m’ho estic inventant, a més, em diu que em coneix, que jo sóc el que tirava aigua amb el Mamut i el que els va ensenyar a ballar el Patatuf (realment va dir ball del Mamut, s’ha d’insistir més en el nom del ball).
De vegades pensem que fem coses i no les veu ningú, i fitxeu-vos com no és així. Un marrec a la llum de la lluna, em reconeix i m’associa a altres activitats que res tenen en comú. És gratificant fer aquest tipus d’activitats que sense gaire pressupost però amb moltes ganes i força per part de la gent que hi participa fan teixit social a la ciutat.
Vicenç Castelló Solina
Fotografies: Carles Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada