Hi ha coses que fan olor, i aquesta olor pot ser de moltes menes: pot ser forta o suau, pot ser de perfum, o de palla mullada, o de benzina, o de suor... Totes les possibilitats que vulgueu. Però quan una cosa fa una olor desagradable, no diem que fa “mala olor”, sinó que fa pudor. En aquest tema, el català es diferencia del castellà en dues coses: una, que olor és una paraula femenina, mentre que en castellà és masculina (en castellà es diu “un olor muy fuerte”, però en català no es pot dir “un olor molt fort”, sinó que es diu “una olor molt forta”); i dues, que en castellà es diu “mal olor”, mentre que en català es diu “pudor” (bé, en castellà, en comptes de “mal olor” es pot dir “peste”, però queda tirant a vulgar).
Però hi ha encara una altra cosa, en això de l’olor. I fa referència als verbs. En català, per exemple, diem: “Estava passejant per un jardí, i em vaig aturar a olorar unes flors”. Però en canvi, diem: “Aquest perfum fa olor de roses”. En castellà, per a totes dues frases s’utilitza la mateixa paraula: “Paseaba por un jardín, y me paré a oler unas flores”; “Este perfume huele a rosas”. Aquest fet provoca que a vegades hi hagi qui utilitzi també en català el mateix verb, i digui: “Aquest perfum olora a roses”. I no, els perfums no oloren, els perfums fan olor!
Josep Lligadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada