Qui us parla fa vint-i-tres anys que canta, per desconnectar de l’estrés setmanal, per esvair tristeses, per compartir emocions i alegries, per gaudir de la música...
Sovint les aficions arriben per casualitat. Una mestra de música de l’Institut de Sales, la Rosa Maria Béjar, va ser la responsable d’apropar el món de la música i la màgia de la polifonia a molts alumnes que mai havíem fet solfeig ni cant coral. Un grup d’amics vam triar aquesta assignatura optativa simplement per passar més estona junts i allà, a algunes, se’ns va encendre una afició, una flama que dura ja més de vint anys i que ens va fer buscar coral on cantar un cop acabat el Batxillerat.
Descobrir músiques de tot el món, fer harmonies amb les veus com si fóssim cordes de guitarra que al tocar-les juntes són música en si mateixes.
Compartir aquesta emoció d’assajos, projectes musicals, concerts, intercanvis musicals amb altres ciutats, etc., genera llaços fraternals i d’amistat amb els teus companys. Poques activitats a la vida et permeten tenir relacions properes amb persones de la teva ciutat de quasi totes les edats, barris, formes de pensar... és molt enriquidor.
Per això animo a qui li agradi cantar a que ho faci, perquè cada dimecres nit tornant a casa, ho faig amb un somriure, hagi estat un bon dia o una setmana més complicada, perquè. com diu el títol, qui canta, el seu mal espanta.
Idoia Baixech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada