A través del Servei Local de Català de Viladecans ens ha arribat aquest article d’un alumne camerunès. Malgrat que supera els límits d’extensió que tenim fixats a la revista, pel seu interès el publiquem aquí sencer.
El pecat més gran en l’univers és la pobresa. Els pobres estan condemnats a viure a l’infern i a cremar-se en les flames eternes. Són pecadors, segons la Bíblia i l’Alcorà, que han obtingut la seva “recompensa”; aquesta recompensa és la condemna eterna. Diversos pecats segons la Bíblia i l’Alcorà com matar, la blasfèmia, l’adulteri i molts altres són imperdonables. El càstig per aquests pecats és estar condemnat a passar la resta de l’eternitat a l’abisme de l’infern.
Dels set mil milions d’habitants del planeta terra, es diu que un 1% controla més de la meitat de la riquesa del món. S’ha estimat que hi ha prop de cinc mil milions de persones pobres al món i més de la meitat viuen en la pobresa extrema. Aquests pobres viuen principalment en els anomenats països en vies de desenvolupament i en formen part el conjunt d’Àfrica, parts d’Àsia, Amèrica del Sud i una quantitat important que viuen en els anomenats països desenvolupats. Aquests països són Canadà, els Estats Units, Europa, Austràlia i el Japó.
Les paraules de Jesús a la Bíblia diuen: “És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que un ric entri al Regne de Déu”. La paradoxa és que el ric viu una vida molt feliç mentre que els pobres viuen una vida molt estressant. És a dir, els pobres han d’acceptar la pobresa abans de gaudir d’una glòria eterna o, en altres paraules, l’infern per als pobres és aquí a la terra i el cel del ric és aquí a la terra? Això no té sentit, ambdues parts viuen aquí a la terra, tots haurien d’experimentar el cel aquí a la terra. L’eternitat, ja sigui gloriosa o condemnats, és el desconegut. Ningú hauria de patir per ser pobre, perquè ningú ha nascut per ser pobre.
Els pobres no han de ser gelosos dels rics perquè la riquesa pot ser adquirida a través del treball honest, dur, de l’herència o fins i tot de la sort. No obstant això, si alguns s’enriqueixen explotant els altres i els sotmeten a la pobresa es crea un gran problema. No és cap secret que l’anomenat món desenvolupat és el que és avui gràcies a centenars d’anys d’explotar els altres. Qui els pot culpar? Els éssers humans són iguals. Si alguns poden aplicar algun tipus d’enginy dubtós per beneficiar-se’n ells i les seves famílies, o els seus ciutadans, els altres haurien d’aplicar els mateixos mètodes o almenys buscar contramesures per bloquejar aquest tipus d’accions.
D’altra banda, diferents parts del món són riques en recursos naturals, però, en canvi, les persones més pobres del món són les que viuen on hi ha abundància de recursos naturals. Quan parlem de recursos naturals ens referim a les terres de conreu, els minerals i el bestiar i, a més, la mà d’obra per explotar-los. Si en aquestes zones disposen de tots els recursos, per què són pobres? Es pot argumentar que no tenen capital; de fet, en economia cal posseir terra, treball i capital per ser capaç d’obtenir la producció. Aquestes persones poden utilitzar simplement part dels seus recursos naturals a canvi de capital. Però, és ben sabut per tothom que, en lloc d´utilitzar els seus recursos naturals per obtenir capital, els utilitzen per obtenir armes.
Àfrica és el major culpable d’aquest crim. És el continent més ric del món en recursos naturals i el bressol de la civilització humana. Cal no oblidar que l’actual Orient Mitjà, va ser part d’Àfrica. Algunes persones, per raons que ningú sap, han decidit eliminar aquesta part d’Àfrica i ara diuen que és part d’Àsia. El conjunt d’Àfrica avui o el que era abans, ha estat beneït amb tots els minerals que un es pot imaginar: or, diamants, coure, petroli, cafè, cacau i bestiar. Àfrica en posseeix en abundància i també té la força de treball intel·lectual per explotar-los. No obstant això, els africans estan utilitzant els seus recursos naturals a canvi d’armes per lluitar entre ells. L’Orient Mitjà està en flames avui tot i el petroli que tenen, i el Congo, el Sudan, Libèria, Sierra Leone i Somàlia tenen guerres eternes sense justificació.
Alguns països africans no tenen guerres, però el patiment és intolerable; la corrupció i la fugida de capitals és a l’ordre del dia. Dèspotes s’han cobrat la seu del poder com una preuada possessió familiar. El poder és hereditari i ara monàrquic i els fills ara hereten els trons dels seus pares. Alguns volen mantenir el poder eternament, canviant les constitucions dels seus països, com les serps que canvien la pell, però continuen sent serps perilloses. Voldrien que la mort no existís per romandre sempre al poder. L’exèrcit i la policia s’han convertit en armes contra les persones que se suposa que han de protegir. El caos i l’anarquia regnen avui en molts països africans. La seva recompensa per tot això és sotmetre el seu propi poble a la pobresa.
La pobresa a l’Àfrica no és diferent de la pobresa en altres parts del món. Els “grans” Estats Units d’Amèrica i la Gran Bretanya, els suposats bastions de la democràcia, han decidit invertir en les seves ambicions imperialistes creant guerres sense sentit i explotació a tot el món, en lloc de resoldre la pobresa en els seus propis països. Milions de nord-americans i britànics estan patint, però els seus governs responen amb arrogància i excepcionalitat a tot el món. Aquesta grandesa autoimposada, juntament amb la ingenuïtat de la seva propaganda als mitjans de comunicació, ajuda a augmentar la misèria a les vides de milions de persones en zones del món on les seves ambicions imperialistes es posen en pràctica.
Els pobres venen les propietats guanyades durament per migrar als països desenvolupats, pensant que són el paradís. Arriben allà i s’assabenten que són considerats estrangers i no són benvinguts. S’adonen que estaven en millor situació als seus països d’origen, perquè els mateixos ciutadans d’aquests països estan patint la pobresa. Alguns no poden tornar perquè no tenen cap lloc anomenat llar. Les seves llars s’han reduït a pobles fantasmes i tota la infraestructura restant recorda paisatges d’una pel·lícula apocalíptica.
Imagineu que heu nascut en qualsevol d’aquests països en guerra devastats. Imagineu que heu nascut en un país desenvolupat i que sou ignorats pel vostre govern. Imagineu que heu nascut a l’Àfrica en particular, una terra que ha estat afortunada amb tots els seus recursos, una terra que és l’enveja de tot el món, però, malgrat tota la seva riquesa, els seus habitants són pobres. Els seus joves han d’arriscar les seves vides per viatjar a Europa, Amèrica o a qualsevol lloc que pensen que és millor, per escombrar les restes d’escombraries en els anomenats països desenvolupats. Els seus fills són humiliats a les ambaixades, insultats als carrers, obligats a fer les pitjors feines, tot i tenir alguns títols significatius. Allà on van, els classifiquen en la part inferior de la piràmide social a causa d’excés de melanina.
Nji Walters Nde
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada