De forma semblant al que passa amb els busos d’Avanza, el transport adaptat que el Consell Comarcal ha contractat amb l’empresa Monbús, després d’una licitació que complia tots els requisits legals, es troba amb reiterats incompliments: autobusos vells que comporten avaries dia sí i dia també, mal adaptats, personal sense formació ni instruccions adequades, retards injustificables....
Tot plegat especialment greu, perquè estem parlant d’un transport que afecta persones amb discapacitats psíquiques, algunes de les quals pateixen també greus problemes de mobilitat. ¿Com és possible que les rampes per a les cadires de rodes, un cop desplegades s’aixequin trenta centímetres de terra? ¿Per què si, com veieu a la foto, el sostre es desploma, el bus circula dies i dies sense que se’l repari o se’l substitueixi?
L’associació de familiars del Centre Ocupacional Caviga –i també la fundació Caviga i fins i tot el Consell Comarcal– ens hem queixat en múltiples ocasions sense obtenir una resposta satisfactòria.
Fins l’altre dia, que vam aconseguir reunir-nos amb diversos tècnics de Serveis Socials, els reponsables del transport del Consell Comarcal i, ohhh, tres representants de l’empresa, que es van disculpar i van prometre solemnement un canvi dràstic en tot plegat. Esperem que sigui així. Ho seguirem de prop.
 |
| Interior d’un dels autobusos que fa la ruta de recollida dels usuaris de Caviga |
Malgrat tot, en tot aquest tema, hi ha unes quantes coses que fan pensar:
- Les grans empreses, que tenen un entramat intern complex i de les quals costa seguir el fil fins als seus propietaris reals, guanyen els concursos públics. Són hàbils, disposen de molts mitjans, i no els importa, com ha passat en tantes empreses de serveis a persones amb dependència, baixar els preus fins a mínims. Per a elles és un negoci més i no importa ni la qualitat del servei ni la qualitat de la contractació. La població més feble acaba en mans del capitalisme més dur.
- Els bons coneixements jurídics d’aquestes empreses i alguns buits en el marc legal dificulten que els termes de les licitacions puguin garantir millor la qualitat del servei. Un exemple clar d’això és el fet que el transport adaptat no està reglamentat i per tant res no obliga, per exemple, que les persones que acompanyen els usuaris tinguin cap titulació, rebin cap formació o fins i tot que mantinguin la seva feina encara que canviï l’empresa que fa el servei, cosa que no passa en el transport escolar.
- L’acció d’aquestes empreses passa per oferir treballs molt precaris: a temps parcial, mal pagats i difícils (no és senzill ni agradable fer segons quines feines sense la formació adequada). Això significa que hi ha molta rotació de personal o que de vegades hi accedeixin persones poc motivades. Són feines que s’agafen com a últim recurs i que s’abandonen tan aviat n’apareix una altra de millor.
Per tot això, des de l’Associació de Familiars de Caviga, amb el suport d’Asdivi, ens hem animat a escriure la Síndica de Greuges de Catalunya. Segur que hi ha qüestions que no es podran resoldre, perquè és possible que quan nosaltres arribem a un determinat punt, les empreses ja en tornin, però si més no, la Generalitat hauria d’entomar els buits legals i potser hauria de revisar certs protocols de licitacions que ofereixen aquestes fisures per les quals es colen tots els pirates.
Ja us en farem cinc cèntims!
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada