Un passeig amb aquesta llum serà difícil d’oblidar. M’avanço al futur, sí. Altres no han tingut la meva sort, poder viatjar a llocs diferents als quotidians i, a més, fer-ho més o menys amb el vent al teu favor. Ara soc a Venècia.
Sempre et diuen que aprofitis el moment, que aquest que ara vius passarà en un xiuxiueig. A vegades m’agrada pensar en allò que vindrà. No podem viure cada dia instal·lades en la certesa. Almenys, això vull creure. La meva certesa en aquests moments és aquesta llum que és distinta a la de qualsevol altre indret. Es reflecteix als objectes, al terra, al cel, a la meva cara. La meva certesa també està en l’enrenou dels venecians i els turistes, amb les seves anades i tornades. Aquí no hi ha cotxes, i les fletxes a les parets de tot arreu t’impedeixen que et perdis.
Els dubtes tampoc existeixen a la columna amb el lleó alat que simbolitza la ciutat i que et dona la benvinguda a l’embarcador de Sant Marc juntament amb la seva germana, dedicada a Sant Teodor, que trepitja un drac des de les altures. Sense incerteses et deixa també el campanar fidel, el Campanile, un dels més alts d’Itàlia, al qual la gent de la Sereníssima República li diu “El patró de casa”.
Tothom parla de les males olors de Venècia, però jo mai destacaria això entre tot el que ofereix la que jo anomeno “Ciutat Record” perquè ja vaig estar aquí abans i em va omplir de memòria. Quan vaig acabar el batxillerat i després de casar-me. Les dues vegades vaig ser feliç. Què passaria si hi tornés una tercera?
No tot va ser de color de rosa en aquelles visites. Però ja m’ha fugit del cap. Tan sols tinc un record negatiu: després de sentir la veu bonica i potent del primer gondoler que em va portar en la seva embarcació junt amb companys de classe –sembla un cliché de pel·lícula romàntica, encara que va ser així–, ens va dir el preu exorbitant del passeig i vam caure de cop en plena realitat. Tot i així, aquesta va ser una petita anècdota enmig d’un lloc tan preciós. Vagarejar per la història i la bellesa dels seus carrers i gaudir de la seva llum, que tant estimo, bé ho valen. Tot plegat resta per sempre entre els meus records.
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada