Tothom tenia ganes de festa, i tothom va sortir al carrer. Sens dubte que la Festa Major d’aquest any ha estat especialment viscuda i seguida per la ciutadania. Un primer motiu ha estat, certament, que veníem de les restriccions de la pandèmia i teníem la necessitat imperiosa de celebrar-ho. Però no és només això.
I és que és un fet que any rere any, les activitats vinculades a la cultura popular es consoliden com mai no ho havien fet: l’exemple més clar el tenim en el Mamut, que cap any havia congregat tanta gent disposada a mamullar-se –una paraula que no és al diccionari però que un dia o altre els lingüistes l’hi hauran d’incorporar–, però també en la resta d’actes, els correfocs, les passades dels gegants, els castellers...
I és també un fet que les altres activitats, dels concerts de totes menes (amb bona presència d’artistes viladecanencs) a les curses, passant per les sardanes o els espectacles per a infants, atreuen també tota mena de públics disposats a disfrutar-les, i corresponen igualment als variats gustos de la població, fins al punt que es produeixen de tant en tant dilemes per decidir quina activitat triar.
Una magnífica Festa Major, doncs, però que, com diem en el títol, encara ho pot ser més. Això s’aconseguiria, sens dubte, elaborant el programa de manera més col·laborativa, comptant més amb les entitats. Segur que serviria per tenir més i millors idees, per calibrar què pot resultar més interessant de programar, quins buits potser caldria omplir, com es podrien distribuir els actes per evitar que activitats adreçades a un públic similar coincideixin i provoquin els dilemes que dèiem abans... Sí, a Viladecans ens aniria molt bé que la Regidoria de Cultura s’animés a crear alguna cosa semblant a una Comissió de Festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada