Aquella festa de Sant Jordi
era també la festa dels llibres. Veien la llum les paraules prohibides,
ressuscitaven les pàgines censurades, parlaven als ulls els llibres silenciats.
Tot tenia el sabor fresc de la fruita acabada de collir. L’Asociación de Vecinos
Tres Torres, el nom elevat entre dos pals, en una pancarta, amb una reclamació:
sota quatre línies paral·leles, verticals com quatre barres probablement
vermelles, es llegeix Volem L’Estatut. El que havia arrabassat la guerra estava
bé que es tornés a la pau. El nom de Tres Torres, bilingüe, havia estat idea de
l’Andreu Comellas. Sota el tauler que fa de taulell, encara que es llegeix molt
parcialment, està escrit ara en català Associació de Veïns Tres Torres i
anuncia el descompte dels llibres. Ho fa amb una falta d’ortografia. Aleshores,
no pocs, escrivien d’oïdes, com nens que aprenen de nou a llegir i a escriure
en una llengua que ningú t’havia ensenyat. El mestre d’alguns era la lletra de
les cançons de Raimon, on descobrien que Ausiàs March era més que el nom d’un
institut, que Salvador Espriu escrivia per retornar-vos el nom de cada cosa.
Els poetes són els que enamoren amb la llengua, i les llengües, com els
Beatles, també necessiten amor.
Text: José Luís Atienza
Foto: Jaume Muns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada