Sabeu que una bona manera
de conservar les herbes aromàtiques és congelar-les submergides en oli, com si
fossin glaçons? O que perquè les verdures conservin les seves qualitats quan se
les congela, és bo escaldar-les abans?
Això, i mil coses més, va
sortir l’altre dia a la trobada #jo no llenço que organitza el Pacte pel
Clima de Viladecans. Van sortir per en Pau, animador de la jornada i membre de
la Fundació Espigoladors, però sobretot van sortir perquè el grupet de
participants eren unes cracks a la cuina a l’hora d’organitzar-se i a l’hora
d’aprofitar els aliments.
De fet, en aquestes
trobades, que van voltant per Viladecans i a les quals encara us podeu apuntar[1],
el que es fa és compartir experiències de les quals en sortirà una guia que es
distribuirà al petit comerç. Escoltar les meves companyes em va fer pensar en
la meva ignorància: el desconeixement de fruita i verdura de temporada, de quin
és el punt òptim per comprar-la i aprofitar-las (la manca de temps tampoc
ajuda); no saber com netejar o com cuinar segons quin peix; no recordar com la
mare feia la sopa de pa.
De molt joveneta em mirava
les coses de la casa amb arrogància: totes em semblaven fàcils i evidents. Amb
els anys m’he adonat que no són ni una cosa ni l’altra i, si pogués rebobinar,
potser ho valoraria d’una altra manera i hi posaria més atenció. O no. Però com
a mínim avui, que potser tenim més instruments per cuinar i per conservar
-llevat potser de temps per a fer-ho-, soc conscient que menys que mai tenim
dret a llençar el menjar, en canvi, segons alguns estudis, a Catalunya llencem
un 40 % del menjar que produïm. Un menjar que té un elevat cost energètic, un
menjar que no ha estat retribuït com cal a pagesos i ramaders i que sovint ha
arribat aquí recorrent grans distàncies (que els espàrrecs que trobem a moltes
botigues provinguin del Perú és un disbarat!), i tot plegat en un context de
gran desigualtat social.
Els aliments que han sobrat
d’un àpat, els aliments que no tenen una aparença vistosa, els aliments de
temporada que són en el seu punt i que no podem consumir en el moment, els
aliments que comprem per caprici o perquè els grans supermercats ens obliguen a
carregar-ne més quantitat de la que necessitem, poden ser ben aprofitats. Per
menjar millor, més econòmicament i més solidàriament. Val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada