La
relació amorosa dels municipis amb les abelles i la voluntat de treballar per
la seva preservació, ha estat el que ha unit una ciutat compacta del Baix
Llobregat com Viladecans, amb més de seixanta-set mil habitants i 20 km2
d’extensió, amb Riner, un poble del Solsonès amb més de 40 km2 i
docents-seixanta habitants que viuen en la seva majoria en masies disseminades
pel terme.
Aproximadament
vuitanta kilòmetres separen Viladecans d’aquest bonic poble del Solsonès. Tot i
la curta distància en kilòmetres, hem pogut comprovar la diferent realitat que
viuen els pobles respecte a la ciutat, per exemple, i que els nens i nenes de
ciutat tenen una percepció i un contacte amb la natura molt diferent de la dels
nens dels pobles rurals, que la tenen a tocar. És per això que aquest projecte, més enllà de la seva acció ambiental,
és una gran oportunitat per als infants per descobrir i per connectar el món
rural amb el món urbà. Dos móns que sovint s’ignoren i que s’han de conèixer i
entendre’s, i les abelles seran el fil que unirà aquesta activitat ambiental i
aquesta relació poble-ciutat.
Fins
arribar a la declaració de Viladecans com a ciutat amiga de les abelles pel ple
municipal, hem fet un llarg camí de descoberta, aprenentatge, divulgació i
cooperació amb científics i entitats com l’associació dels Amics de les
Abelles. de la qual participem en projectes com el Redicat en què treballem
juntament amb altres municipis.
Sabem
que les abelles es troben en el primer esglaó de la biodiversitat i que sense
elles la vida que coneixem no existiria. Malauradament, per l’ús de pesticides
o la introducció d’espècies invasores com la vespa asiàtica, les abelles es
troben en clara regressió, sobretot en el món rural. El projecte Redicat ve a
posar un gra de sorra per salvar les abelles i prendre consciència de l’important paper que
tenen en la biodiversitat i en la nostra alimentació.
Sobretot,
durant la primavera les abelles reines surten a colonitzar nous llocs i són
seguides per un cert nombre d’abelles que s’instal·len en un altre lloc. A
Viladecans vam col·locar diverses caixes niu per atreure les abelles que
s’escapen i captar-les a un nou eixam: així, alhora que contribuïm a la seva
preservació, evitem les molèsties que suposa que es posin en finestres o
teulades. Una vegada les abelles han ocupat les caixes niu, ja estan llestes
per a ser traslladades al poble receptor. La paradoxa d’aquest projecte és que
la ciutat és l’emissora
de abelles i el poble rural, i el medi natural, el qui les rep. En el cas de
Riner, en aquesta primera jornada amb l’escola Martí Pol vam traslladar
aproximadament 20.000 abelles de Viladecans als boscos i prats de Riner.
En
arribar al poble, els setanta-cinc nens i nenes de 5è del Martí Pol vam ser rebuts per
els 25 nens i nenes de l’escola de Riner i vam compartir una jornada d’educació
ambiental, jocs i dinar. Vam visitar el Rusc, vam plantar un jardí de mel·líferes a l’entorn de l’escola de Riner, vam fabricar
hotels d’insectes i vam crear el llibre gegant de les abelles de Riner. A
l’hora del comiat, emocionats demanàvem amb impaciència el dia de venir a
Viladecans per continuar treballant el món de les abelles.
Encarni Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada