Quan alguna cosa, de
qualsevol mena, es manifesta com a “low cost”, sempre penso que els generosos
patrocinadors que abarateixen els costos per fer algun producte accessible són,
ben segur, els que hi treballen. Tant si es tracta de roba, com de vols d’avió,
com de restaurants, com d’habitacions d’hotel. Les ofertes a la baixa solen
tenir un rerefons de contractacions precàries, o irregulars, abusives o
clarament d’explotació.
En són una mostra les
“Kellys” (Las-que-limpian) que han hagut de fer mans i mànigues per fer-nos
conscients que les condicions que es demanen a les cambreres d’hotel solen ser
causa d’estrès i de malalties professionals, a banda de rebre sous escarransits.
Ho avala l’estudi promogut per la Generalitat que podeu trobar fàcilment a
internet (Informe de l’estudi de les condicions de treball del col·lectiu de
cambrers i cambreres de pis a Catalunya, 2019), on s’assenyala la manca de
prevenció de riscos laborals relacionats a sobrecàrregues d’esforç físic,
exposició a productes químics, manca de formació i d’equipaments adequats,
exposició a higienes molt deficients... En resum, ni la llei es compleix, ni
els inspectors laborals s’hi fan presents.
Els diaris van plens també
de les dificultats per trobar cambrers prou formats, però també per les
llargues jornades exigides i uns salaris que no permeten subsistir. I no ho
permeten, entre d’altres coses, perquè l’habitatge, també el dels treballadors de
temporada, és cada cop més inabastable. L’altíssim cost d’una habitació en zona
turística es menja bona part dels guanys... si és que es pot trobar l’habitació
en qüestió, perquè en alguns llocs es lloguen balcons, a falta de res més.
L’altre gran escull per
regularitzar i dignificar les condicions de treball de les persones que fan
possibles les nostres vacances, és una llei d’estrangeria que impedeix un accés
raonable als permisos de treball. L’alta demanda i la impossibilitat de normalitzar
la feina, provoquen una economia submergida que obre les portes a tota mena
d’abusos i que escamoteja les aportacions fiscals i la cotització a la
Seguretat Social.
En la nostra creixent
percepció negativa del turisme a l’engròs, hauríem d’incloure-hi la qualitat de
les feines que ofereix. També aquí la nostra elecció com a consumidors pot
contribuir a dignificar la vida de les persones que treballen en aquest camp.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada