Les ZER de Viladecans

                               

És ben coneguda la relació existent entre la contaminació de l’aire i la salut de les persones. Gasos com els òxids de nitrogen o de sofre, les partícules fines i ultrafines alliberades pel tub d’escapament dels vehicles i el desgast dels frens i pneumàtics, són causa directa d’un increment de mortalitat i malalties greus en les persones. Limitar la mobilitat dels vehicles més contaminants pels carrers de les ciutats és una necessitat, un acte de responsabilitat dels governs en totes les escales de governança.

La llei de canvi climàtic obliga a municipis de més de 50.000 habitants, com Viladecans, a implantar una zona de baixes emissions, la ZBE, regular la circulació dels vehicles més contaminants, i que a Viladecans afecta a tots els barris per igual, perquè tota la ciutadania té el mateix dret a disposar d’una bona qualitat d’aire. Existeixen cada cop més estudis centrats en la millora del coneixement entre espais urbans més saludables i la salut de les persones. Un dels darrers, elaborat per investigadors de l’IS Global de Barcelona i publicat a la prestigiosa revista científica The Lancet Planetary Health apunten, una vegada més, la certesa que les ciutats més verdes redueixen els nivells de contaminació de l’aire, i les que tenen menys trànsit circulant pels seus carrers, presenten una menor mortalitat i millor salut dels seus veïns. Els autors de l’estudi apunten a que ciutats compactes, com les mediterrànies, com Viladecans, tenen potencial per reduir la contaminació perquè són en molts casos barris o ciutats de 15 minuts, és a dir, que caminant un màxim de 15 minuts disposen de tots els serveis, no cal la dependència del cotxe en els desplaçaments per la ciutat o el barri. El transport públic, una bona xarxa de carrers ciclables, i poder desplaçar-se a peu per espais peatonalitzats, són elements claus per reduir la contaminació als nostres carrers.

Coneixedors de tots aquests avantatges en una ciutat amb menys trànsit, a Viladecans fa anys que s’està treballant en aquesta línia de fomentar una mobilitat no centrada en el cotxe. L’any vinent introduirem la tercera línia de bus urbà regular, el VB3; en el darrer any s’han reforçat en freqüència i noves línies metropolitanes els busos metropolitans; tots els trens ja s’aturen a l’estació de rodalies de Viladecans; s’ha recollit a les ordenances de circulació la xarxa de ciclocarrers, i s’han creat més quilòmetres de carrils bici segregats que ens connecten amb l’entorn urbà; s’han instal·lat 13 estacions de bici compartida metropolitana. En pocs mesos es desplegaran nous projectes de mobilitat sostenible dels famosos Next Generation. I amb tot, el pla de naturalització amb ajudes del ministeri crearà en pocs mesos nous eixos verds, boscos urbans, arribant a 30.000 arbres el 2030, 10.000 més dels que tenim actualment, i aplicant la regla 3-30-300.

En tot aquest marc, la mobilitat en alguns barris de la ciutat és encara massa elevada, i fa grinyolar tot aquesta estratègia de mobilitat sostenible, compromesa amb el medi ambient i amb la salut de les persones. En bona mesura, aquesta elevada mobilitat es deu per la pressió de vehicles de persones que no resideixen a la ciutat, ni als barris, però que per estar pròxim a zona de serveis importants la mobilitat dins dels barris és massa intensa. Ens referim als barris de Ponent i de Sales, on s’han definit zones d’estacionament regulat (ZER) verd, gratuït per als veïns i residents de la ciutat però de pagament pels vehicles que no estiguin associats a una persona resident de Viladecans, que hauran de pagar per estacionar al carrer en aquests barris. Això, pensem, crearà un efecte dissuasiu, reduint la mobilitat dins d’aquests barris de vehicles de fora del municipi, amb la reducció de contaminació i soroll en aquests. Seran barris superilla, ja definits en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del 2015, on la mobilitat serà la pròpia interna generada pels veïns del barri i de la ciutat, i no de vehicles de fora del municipi, que podran estacionar gratuïtament a la perifèria d’aquests. Per altra banda, s’incrementa la zona d’estacionament de llarga durada, la zona taronja, com a zona complementària a algunes zones verdes del barri de Ponent, i en d’altres punts de la ciutat on cal que hi hagi rotació per garantir l’estacionament de vehicles que accedeixin a determinats equipaments i serveis. Ens referim al voltant de l’Hospital de Viladecans (que no disposarà de pàrquing fins d’aquí a uns anys, encara), a l’Avinguda de la Riera de Sant Llorenç, i la zona de la Carretera de la Vila, a prop del centre urbà, que també servirà com a aparcament dissuassori per als vehicles sense etiqueta ambiental i que no poden circular dins de la ZBE entre les 7 i les 20 hores.

A Viladecans, la mobilitat és la responsable de prop del 60% de les emissions de CO2, i la principal font de contaminació atmosfèrica per gasos i partícules. Si aspirem a ser una ciutat neutra en emissions de CO2 per combatre el canvi climàtic, hem de reduir la circulació de vehicles. Si volem ser una ciutat saludable, amb una millor qualitat de l’aire, hem de reduir la circulació de vehicles pels nostres carrers. Les ZER són una eina més per assolir aquests objectius de ciutat, i sumar-nos a la lluita global contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire.

Jordi Mazon