Ensulsiada: una paraula el significat de la qual anem aprenent per aquesta amarga experiència que enllaça sequera, pluja i una molt pèssima gestió de Renfe i Adif. “Ensulsiada”, segons l’Institut d’Estudis Catalans, significa “Esfondrament de terres, de roques, de parets, etc.”
L’ensulsiada, en el nostre cas, doncs, no s’aplica només en el sentit literal. S’aplica també en el simbòlic, en la confiança en les institucions.
Fa anys que es parla de les conseqüències del canvi climàtic. Però continuem alentint la transició energètica i apostant per una ampliació de l’aeroport que no qüestiona el nombre i l’oportunitat dels vols. Fa anys que s’evidencia que Renfe i Adif no treballen com caldria, però el nou model de gestió de Renfe a Catalunya avança molt lentament. Fa anys que es reclamen les inversions promeses. Però no s’executen.
Sorprèn que amb el que els accidents de Gelida i Adamuz han posat en evidència, fa quatre dies el ministre Puente parlés de nous rècords de velocitat. I igualment sorprèn que el manteniment d’autopistes i de vies fos escandalosament nul, cosa que fa dubtar de la seguretat d’altres grans infraestructures.
És fàcil, en tot això, carregar el mort als polítics, que amb les eternes picabaralles semblen viure en un altre món, però que al cap i a la fi són un reflex de les nostres expectatives. El miratge del progrés, de la novetat i de la immediatesa no ens deixa veure la importància de la prevenció. Ens cal dedicar diner públic a garantir la seguretat –cases, transport, subministraments...–, l’educació, la sanitat, la solidaritat... La prevenció, com millor és, més desapercebuda passa, i no la valorem. Però és imprescindible. Ens calen doncs, consensos, respecte mutu, mirades a llarg termini, lleialtat institucional i defugir l’electoralisme. Tota una revolució per al bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada