Hi ha museus que han estat pensats per ser recorreguts en silenci i altres que bateguen amb la ciutat. Són espais on a més de conservar el passat, passen coses, es generen relats i s’activa la cultura en present. Ca n’Amat – Museu de Viladecans és avui una mostra clara del que és un museu viu: un lloc que explica, emociona, et motiva i actua com a motor cultural de la ciutat.
Els nous murals artístics de la Masoveria i del Patí del Present de Ca n’Amat formen part del projecte museogràfic Viladecans al Vuit-cents. No es tracta d’una decoració, ni un gest puntual, és una aposta decidida per treure el museu a l’espai públic, per fer que la història local es vegi, s’entengui i s’integri en la vida quotidiana.
Aquestes pintures són la mostra de com una art de tan urbà i actual com són els murals, poden explicar com vivien els veïns i veïnes de la ciutat durant el segle XIX i els inicis del XX. I ho fan des d’una lògica molt clara: explicant la història des de baix, des de la vida quotidiana, des del treball i l’esforç d’una comunitat, l’agrària, que va anar configurant el territori i la identitat local.
Al Pati del Present, el mural esta format per dues imatges que parlen entre si. D’una banda, la imatge dels camps de secà, treballats amb arada romana i tracció animal. La imatge reflecteix una economia basada en el cereal i en un ritme de vida marcat per la terra i les estacions. És el Viladecans que durant generacions va viure de l’esforç col·lectiu i del coneixement transmès de pares a fills. Al seu costat, la imatge del pou que simbolitza l’arribada de l’ aigua i el pas al regadiu. Un canvi tècnic però, sobretot, un canvi social i econòmic, que va permetre a la pagesia viure millor i a la ciutat fer un salt endavant. Els murals expliquen aquest procés sense necessitat de llargues explicacions: n’hi ha prou de mirar-los per entendre-ho.
La façana de la Masoveria, al carrer de les Sitges, ens porta a la verema, amb homes i dones treballant junts al camp, recupera la memòria d’un cultiu que va marcar el paisatge i l’economia de Viladecans durant segles.
Aquest mural s’acompanya de les bases de premses de vi i d’oli instal·lades a Ca n’Amat, que connecten directament amb la Fassina Arbolí de Can Modolell. D’aquesta manera, el patrimoni arquitectònic i la creació artística contemporània es barregen amb diferents llenguatges per explicar una mateixa història.
Els murals són obra de Roc Blackblock, un artista molt reconegut pel seu treball vinculat a la memòria i al patrimoni. La seva mirada fuig de la nostàlgia fàcil i aposta per una representació respectuosa, rigorosa i comprensible per a tots els públics. A més, el projecte s’integra a Murs de Bitàcola, una iniciativa que connecta Viladecans amb altres experiències de memòria mural d’arreu del país, situant la història local dins d’un relat col·lectiu més ampli.
En un moment en què tot sembla efímer i accelerat, convertir un museu en un espai viu és una decisió cultural i política de primer ordre. Apostar per murals que expliquen d’on venim és apostar per una ciutadania més conscient, més arrelada i més crítica. A Ca n’Amat, els murs no només decoren: parlen, expliquen i construeixen identitat. Quan la memòria i l’art ocupen els murs, deixen de ser un fet distant per convertir-se en experiència propera i compartida. I quan un museu aconsegueix això, deixa de ser només un museu per convertir-se en un autèntic motor cultural de ciutat.
Encarni Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada