RECORDA EL SO DE LA CIGALA A L’ESTIU

Boscos de cigales (1950-1959), de Charles Ephraim Burchfield

Quan creguis que la teva vida no té sentit, 

o que no en té gaire,

si penses que et manca un propòsit,

recorda el so de la cigala a l’estiu.

Tornaràs de cop a la infantesa

i a aquell sentiment de comptar amb tot el temps per endavant.

Retornaràs a l’esperança en un futur

ple d’aventures i d’emocions.

Recorda el so de les cigales a l’estiu. 

Constant i estrident, dura poc temps, 

però conté tota una història al darrere.

Aquestes companyes de les altes temperatures neixen òrfenes

però encaren la vida sense pensar-hi gaire.

Elles viuen ocultes sota terra 

i poden arribar a fer-ho fins a disset anys.

Protegides dels seus depredadors,

no surten a la llum fins que arriba l’hora.

Quan és el moment deixen el seu cau fosc

i pugen als arbres a començar l’escàndol.

S’atreveixen perquè és llei de vida 

i altres cigales les han de substituir.

Busquen parella amb el seu cant de timbal. 

És un cant d’amor, han de crear noves vides. 

Cigales (s. XIX), de Mariano Fortuny y Marsal

No s’ho pensen dues vegades 

perquè és el que toca de fer. 

És el seu pla i el de tota la seva espècie.

Deixen darrere el fruit de l’amor, 

els que viuran després d’elles,

i moren al cap de pocs dies 

amb el seu deure complert. 

La història recomençarà

i mai no ens faltarà la seva música.

Recorda la seva melodia

i el teu pas per la vida es renovarà.

Com el so de totes les cigales a l’estiu.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com