dimecres, 29 de juliol del 2009

Les coses com són

La veritat és que m’ha agafat per sorpresa. Jo ja patia, perquè, en època de vaques magres, els pressupostos que primer se’n ressenten són els socials. La veritat és que tampoc no em semblava un indicador gaire positiu el fet que a Viladecans la responsabilitat dels Serveis Socials no està assignada a cap regidor en concret, sinó que depèn d’una àrea de serveis personals que té moltes altres responsabilitats. I això en un temps en què s’ajunten la crisi econòmica, l’aplicació de la llei de la dependència i la nova llei de Serveis Socials.
Doncs no sé com ha anat en general, però dues entitats amb què col·laboro habitualment veig que han incrementat recursos per part de l’Ajuntament: Càritas i el taller ocupacional Caviga. L’aportació municipal a Càritas es dobla i la de Caviga ha crescut un 30 %, a part de tramitar per la via municipal altres ajuts indirectes.
És el que ha de ser i me n’alegro. La tendència general dels ciutadans és queixar-nos per les coses que no funcionen. Crec que és de justícia agrair allò que funciona i els esforços de col·laboració mútua.
Mercè Solé