Amb l’objectiu de donar a conèixer les riqueses del Delta del Llobregat, dins del qual Viladecans en té unes importants mostres, s’estan realitzant quatre diumenges de descoberta.
El col.lectiu SOS Delta del Llobregat conjuntament amb Depana, ens ha acompanyat a descobrir les pinedes del nostre litoral (18 d’abril), i l’espai ZEPA dels Reguerons (9 de maig) i resten a realitzar la visita al lloc on es vol fer el Barça Parc i el Remolar (30 de maig) i la Llera del riu Llobregat (19 de juny). Les primeres sortides han estat molt interessants per observar la flora i la fauna que ens envolta.
Però les estrelles de la primera jornada no tenien plomes ni volaven. Les Orquídies amb les seves seductores fragàncies i les seves formes evolucionades entabanen els insectes per perpetuar la seva estirp. I nosaltres, com no podia ser de cap altra manera, també ens hem delectat amb la bellesa d’aquestes singulars flors. No tenen la mida de les seves parentes tropicals, però la seva mida és inversament proporcional a la seva bellesa. Les primeres en aparèixer han estat les comunes “abellera vermella”, “abellera de la passió” i “gall parviflor”. Però l’emoció s’ha apoderat del grup quan hem localitzat la reina de la festa: l’”abellera de mirall”. Aquesta espectacular orquídia desplega una flor en la qual crida l’atenció un gran lòbul central ocupat per una màcula blau metàl·lic, enribetada una doble franja groguenca/vermellosa i flanquejat un exèrcit de pèls marronosos.
Les seves poblacions, molt escasses en el Delta del Llobregat, prefereixen els terres sorrencs amb elevada insolació de la regió mediterrània (cosa que quadra perfectament amb el lloc on l’hem trobat: la clariana d’una pineda assentada sobre antigues dunes).
Eclipsada per tanta vedette botànica, una altra planta (Ornithogalum umbellatum) ha passat un tant desapercebuda. Les seves flors de pètals blancs estavellades destacaven amb la verdor que entapissava el sotabosc. És curiós com l’etimologia popular perviu al llarg dels segles; fa gairebé dos mil anys aquesta planta era coneguda com “Ornitogalo”, que significa literalment “llet d’ocell” (d’órnithos=ocell i gála=llet).
La segona sortida ens vam endinsar als Reguerons, una ZEPA, zona d’especial protecció per a les aus, que és propietat del Barça des de fa mes de 30 anys i que com que no hi pot fer cap actuació urbanística, ha estat capaç de conservar-la tot preservant el seu gran valor natural. Una passejada, que en aquest cas si, les estrelles duien plomes i volaven, abellerols, ànecs collverds, camallargues i molts altres conciutadans que troben en aquest espai un lloc ideal per viure-hi o estar-hi de pas cap a l’Africà...
Esperem que la cobdícia especulativa d’uns quants no ens privin a la majoria d’aquestes meravelles que ens ofereix la naturalesa.
El col.lectiu SOS Delta del Llobregat conjuntament amb Depana, ens ha acompanyat a descobrir les pinedes del nostre litoral (18 d’abril), i l’espai ZEPA dels Reguerons (9 de maig) i resten a realitzar la visita al lloc on es vol fer el Barça Parc i el Remolar (30 de maig) i la Llera del riu Llobregat (19 de juny). Les primeres sortides han estat molt interessants per observar la flora i la fauna que ens envolta.
Però les estrelles de la primera jornada no tenien plomes ni volaven. Les Orquídies amb les seves seductores fragàncies i les seves formes evolucionades entabanen els insectes per perpetuar la seva estirp. I nosaltres, com no podia ser de cap altra manera, també ens hem delectat amb la bellesa d’aquestes singulars flors. No tenen la mida de les seves parentes tropicals, però la seva mida és inversament proporcional a la seva bellesa. Les primeres en aparèixer han estat les comunes “abellera vermella”, “abellera de la passió” i “gall parviflor”. Però l’emoció s’ha apoderat del grup quan hem localitzat la reina de la festa: l’”abellera de mirall”. Aquesta espectacular orquídia desplega una flor en la qual crida l’atenció un gran lòbul central ocupat per una màcula blau metàl·lic, enribetada una doble franja groguenca/vermellosa i flanquejat un exèrcit de pèls marronosos.
Les seves poblacions, molt escasses en el Delta del Llobregat, prefereixen els terres sorrencs amb elevada insolació de la regió mediterrània (cosa que quadra perfectament amb el lloc on l’hem trobat: la clariana d’una pineda assentada sobre antigues dunes).
Eclipsada per tanta vedette botànica, una altra planta (Ornithogalum umbellatum) ha passat un tant desapercebuda. Les seves flors de pètals blancs estavellades destacaven amb la verdor que entapissava el sotabosc. És curiós com l’etimologia popular perviu al llarg dels segles; fa gairebé dos mil anys aquesta planta era coneguda com “Ornitogalo”, que significa literalment “llet d’ocell” (d’órnithos=ocell i gála=llet).
La segona sortida ens vam endinsar als Reguerons, una ZEPA, zona d’especial protecció per a les aus, que és propietat del Barça des de fa mes de 30 anys i que com que no hi pot fer cap actuació urbanística, ha estat capaç de conservar-la tot preservant el seu gran valor natural. Una passejada, que en aquest cas si, les estrelles duien plomes i volaven, abellerols, ànecs collverds, camallargues i molts altres conciutadans que troben en aquest espai un lloc ideal per viure-hi o estar-hi de pas cap a l’Africà...
Esperem que la cobdícia especulativa d’uns quants no ens privin a la majoria d’aquestes meravelles que ens ofereix la naturalesa.
Ricard Caba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada