Per celebrar els cinquanta

El passat 18 de gener, dintre els actes de la Festa Major d’Hivern, vam celebrar els cinquanta. Aquesta revista, nascuda el juny de 2007, ha arribat als cinquanta números. Déu n’hi do. I per celebrar-ho, ens vam trobar a l’ateneu Pau Picasso en un acte que volia, d’una manera especial, reivindicar la importància de crear canals de comunicació, per evitar que només ens assabentem d’allò que volen els que tenen el poder. Per això el títol de l’acte era ben explícit: “Que ens volen deixar incomunicats? Reinventem la comunicació!”.

L’acte el va obrir el tinent d’alcalde i regidor de Cultura José Luis Atienza, el qual va ressaltar la importància d’un mitjà com és el Punt de Trobada, com a lloc per fer que circulin les informacions i es creï un Viladecans més viu i més actiu, més horitzontal, on no tot vingui de dalt, i va agrair la feina dels seus promotors.

Després va parlar un dels promotors de la revista, Josep Lligadas Vendrell, el qual va assenyalar que aquesta publicació havia nascut just el mes després de les penúltimes eleccions municipals, i que, de fet, igual com les eleccions marquen la vida de la ciutat, també aquesta revista volia marcar la vida col·lectiva, tant en el nivell de fer conèixer el que es fa a Viladecans, el que hi passa, la riquesa d’activitat que hi ha, com també en el nivell d’incidir en la gestió de la ciutat, amb propostes, opinions, reivindicacions. I que, encara que no estava previst, amb el temps a aquests dos objectius se n’hi ha afegit un tercer, que és el de la recuperació de la història i de la memòria col·lectiva, per fer més present que Viladecans és un lloc amb arrels, amb solidesa humana, amb vida acumulada.

I després d’aquestes dues introduccions, va iniciar la sweva xerrada Ignasi Riera, escriptor, polític, periodista, i home arrelat profundament al Baix Llobregat i coneixedor de la nostra realitat, encara que ara visqui a Madrid.

Ignasi Riera va fer una encesa defensa de la necessitat de prendre la paraula, i va ressaltar com precisament tots els règims totalitaris han temut i han odiat la llibertat d’expressió. Però, va afegir, “simplificaríem massa el diagnòstic si ens crèiem que només els poders polítics antidemocràtics neguen el dret a la llibertat d’expressió. La paraula, que deslliura els ignorants, fa mal i molt mal als poderosos: del poder econòmic, del poder dels mercats, dels poderosos xenòfobs, de les institucions (fins i tot de les que es declaren democrpàtiques); dels partits polítics, per tant… i de tota mena d’esglésies”.

I, a partir d’aquí, va remarcar que la incomunicació “ha fet metàstasi”: tant per absència de comunicació, com per excés. I aquesta incomunicació té una concreció, que ell va anomenat la “desverbalització”, és a dir, la incapacitat de conjugar temps de verb: ens limiten a dir i a sentir eslògans, i no som capaços d’expressar matisos. 

I de tot plegat, en surt una crida: la importància de dir coses, de comunicar coses, de conversar, de compartir idees i plantejaments, per tots els mitjans a l’abast. I això Ignasi Riera ho va acabar significant a través d’una paraula catalana molt especial, que significa parlar però que vol dir molt sobre la manera com es parla: és la paraula “enraonar”, que en definitiva vol dir exposar i intercanviar raons.

L’acte el va tancar la presidenta de l’Associació Viladecans Punt de Trobada, Maria Comas, que va agrair a tots, començant pel ponent i pel regidor de Cultura, la seva participació en l’acte, i va animar a continuar endavant en aquesta bona tasca.