És un ocell d’aiguamoll i viu als canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades de rius. A Catalunya n’hi ha una minsa població reproductora. Es molt escàs, amb una població nidificant al límit de l’extinció. Es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immòbil en aquesta posició, perquè, d’aquesta manera, deixa al descobert una sèrie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons de tiges grogues i d’ombres fosques.
Eio Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada